This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as part of a projcct
to make the world's books discoverablc onlinc.
It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover.
Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with libraries to digitizfi públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing lechnical rcstrictions on automated querying. We also ask that you:
+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for personal, non-commercial p urpo ses.
+ Refrainfivm automated querying Do noi send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machinc translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc thc use of públic domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find additional materials through Google Book Search. Please do not remove it.
+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe.
About Google Book Search
Google's mission is to organizc thc world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through thc full icxi of this book on thc wcb
at|http: //books. google .com/I
6000878850
:í?^
'^X-^-^,
1'
i
k
mmm m ii m
co
M^JLm^'*-
OBRAS
püblicadas per f. p. briz.
LA HAsfA DELS AMOBS, po^ma en dolu canU.
LO BHOT D' ACHS, rimae.
LO LLIBNB DELS ÀNGELS , en vers.
QUI S' ESPERA 'S DESESPERA, comèdia.
HIRETA, Iraduccid del poema <l« F. Hlslral.
CALENDARI CATALÀ, ( lUS I escrll per poétns caUInns.
CALENDARI CATALÀ , ( 1SS« '.
CALENDARI CATALÀ , ( 1867 ).
AdSf AS MARCH , re Imprès lÒ de lasobrasd' estpoéU.
LO LLIBRE DE LES DONES , de Jaume Roig , relmpreslA.
<EiAli8ettS
DE LA TERRA
CANTS POPULARS CATALANS
FRANCKSCll ['KI.AY íilU;^ CANDI CANDI.
BABCELONA:
LiJiiiii-rtniv lli: !■; ikriiando iíoca,
BtHULt DE *M< lOSBPH, vàH. IK.
^Rd'ï AJ dC
AL MKSTUE EN GAY SABEK €n iHartau 2lgml0.
tyf /a/éf/fc ?/u//o?t fiíce €C ^íJ. í/hí: caa Aa
#
Es la primera vegada que 's donan à llum cants populars catalans acompanyats de la música. Eixa ha estat recullida de la boca del mateix poble: tal com lo poble la canta, la publiquem avuy. Hi hem afe- git /'acompanyament pera acabar de arrodonir una idea nostra. Pera nosaltres, catalans abans (|ue tot, no n' hi havia prou ab estampar la tonada d' aquei- xas cansons de modo que sols pogués servir pels mestres de música ; nosaltres hem volgut fer can- sons que, sense desmillorar, pugan ésser cercadas y aprésas pels senzills aficionats al mes comú dels instruments , al piano. Nosaltres volem que qual- sevol puga, aixís com toca una balada escocessa, tocar las preciosas cansons de nostra estimada terra. Sense acompanyament era condempnarlas à no ser mes que copiadas per quatre músichs de poca ins- piració: quedavan eixas preciosíssimas melodías en- terradas , això no es lo que desifjém. Si algú 'ns moteja perquè las hem profanadas acompanyantlas de una ratlla que no es popular , donarémli per resposta la següent. « Si tant mal d' ulls li fa la ratlla afegida , posihi al damunt lo dit y 's trobarà ab la ratlla de dalt tota soleta, y, en ella, si sab do
nota, hi podrà llegir ab tota sa puresa la mateixa cansú que haurà sentit alguo cop taral-lejada pels frescos llavis d' alguna ayrosa y senzilla pageseta.»
Lo nostre objecte no ha sigut altre que donar una mostra de lo que son las Capsons caidanas. Ne hi hem posat de tot genero. iNo 's crega que fora de lasdeaquíno n' hi haja de bonicas, molt al revés. Las mmtanyas de Canigó^ La Udnlia del rey moro, Don Joan y D. Ramon, Lo comple Florís y moltas al- tras mes ne quedan. Be prou que ho sab si 'n que- dan 6 no En Marian Aguiló, home de llarchs co- neixements en la matèria, que ja fa molts anys s' hi entreté en col-leccionarlas , y que, sinó csíém mal enterals, aviat las farà sortir lotas plcgadas.
Nos ha ajudat à fer nostre treball la obra que ab lo títol Ohservadmes sobre la poesia popular publicà envers i' any 1853 En Manet Milà, cate- dràtich de la Universitat de Barcelona; mes en ho- nor de la veritat devem dir que de tots les cants que en aquella obra se hi troban, naltres ne tenim ires, quatre y fins sis versions. A fi de que cap ma-
^N/VW
La poesia es tan antiga com la mateixa terra i. La verdadera font de tota poesia es lo cor, y à tot ho- me, al revenirse del trevall , al clavar los ulls al cel pera lloarà Deu, al empunyir una arma pera defen- dre sos llars, lo primer que li ve à la boca es un doll de paraulas que ben be poden anomenarse poesia. Eixa, segons que surti dels llavisd' un rúsiich ó d' un lletrat, es popular ó erudita. Y dihém açó, perquè per mes que 's vulla, 1'- home qu* arriba à ser poeta à forsa d' estudi no sab, no put fingir aquella candi- desa de las cansons de la terra, com may la flor de hivernadero lè la mateixa aroma de la que havent pogut esbadallarse als raigs del sol, pura, fresca y regalada flayra espargeix à son entorn. Entenem per poesia popular la que s' improvisa, no la que s* escriu; la que sent y fa sentir, noia que 's pensa. Pera ella no hi ha pàtria, religió, ni costums deter- minadasy pus las tè totas. Va d' un cap à V altre del mon, y aquS 's vesteix de pagesa, lues en lla de da- ma, salta à I* Àsia y es una benèfica deilat, à I* Àfrica pren per cau la gola de uncocodrilo, en Amè- rica adora al sol, en Europa s' agenolla al davant d* una creu, en totas parts d' amor enrahona, à tot
1 La poesia popular naix en los primitius setgles y s' arrela en la terra mes seca. (X. Marmier.)
arrCD lays escampa. Aquí adorm à un xich infiïnl qoe dins del bressol des-ansa; allà parla ali una que jan dïnlre laraixa. Ara esesperansa, desprès desen- gany. Ja s* idsH 5n8 à (ocar al ce^ ja rasireja pèls camps, mes sens emlirnlar jamay lo rich mantell ni que son alal cos embolica. Passa las nilsà hora de la llar, al pco d' on castell, dins d' ona cova degel; preo la lluna ali lo Grech en la platejada mar, y 'I sol ablo enamorat que, al peu de la finestra desa dolMtaymia, canla. Aquí 's corona de rosas; mes enllà de sempre- vivas. Se la véu polsant 1' arpa, brandint la espasa: uns li sentan cridar aàymam»; altres 'ituglaa; altres «m/ord.» Y'l poble al sentiria, adora, combat, y esti- ma, perquè ella li parla ab la ven del cur y tothom dobla la lesia quan surt del fons del pit la veu que 4 sa endormiscada ment desperta, l's una namorada la que 's plany? ella vn y canta à sa mare:
<i — Ay mares que teniu fillas
allí bont nosallres 'ns hi reunim pera pendre concell, ((00 digas pas à mos companys que he mort! Quan
te preguntin, respontlos que m' hi casat en los tristos
camps de V estranger. aDigals que he pres per sogra la pedra plana, per
muller la terra ombrivola y per conyatsios rochs.— » Es un lladre lo qui duhen à morir? llavors plora
tot esclamantse:
«Tristas de las nostras mares y quan ellas ho sabran de tení 1s fills per las covas despullats y sense robas ab manillas en las mans!»
Es lo remordiment lo qui parla ? llavors diu:
«Gent que veniu al suplici preneu exemple de rai.»
^Se tracta d' un perdut, d' un hom sens creencias? à las horas crida ab to enujat :
«Agaféulo qu* es Iraidor que V iglesia no li valga.»
També va à cercar als que reposan en las tombas, y fins de V infern los trau y als castells los porta , y quan los hi preguntan :
«— ^Ahont vos han donat posada,
compte 1' Arnau? ^Ahout vos han donat posada?
Vàlgam, Dèu val 1
Ella *ls fa respondre :
\ÍII
Ja 'ns parla de ana dama bermosiasiïna :
cA Aragó n' hi ha ana dama qo* es bonica com an sol , tè la cabellera rossa li arriba fins als talons,
n' es filla del rey de Fransa germana del d' Aragó y si acas no ho \ oléu creure miréali lo sabató , vearéu las Ires flors de lliri y las armas d' Aragó.»
ja d' ona pobre nina casada ab un pastor que
«per sabatas dú ona teula, per mitjas on mesuro »
Unas vegadas invoca à la Mare de Deu del Tallat; allras à la creu del padrd. Sempre viu de recorts y quasi may d' esperansas
Aqui n' es t^ senzrllesa en son dir :
«N' hi havia un pagès que 'n tenia una filla, no la ha volguda dar als fadrins de la vila.
Mes avall parla ab to metafòricb y diu :
«Quan 1^ aurora hagué parit lo sol que ja eixia.»
Uns cops es crédula y supersticiosa :
«Un bras de criatura al foch ne van tirar.
Qnt es(à despert s' adorm , qui Horm no despertarà.»
altres desapíadada y aspre :
«—Si 's moren que 's morin ja 'Is enterraran, tas tombas son novas lasesIrenar&n.D
Si 's mostra humil en un indret:
• Llicencia vull demanar à la meva namorada, llicencia d' anà' à segar à Urgell una temporada.»
' no triga en deixarse portar del despit y esclama :
u — Lo mal que jo linch , mare, vos mateixa me 'I causeu, matzinas me n' heu donailas , jo crech que morta 'm veureu.»
Tan avial es sarcàstica y mofeta ;
XV
En una paraula , la poesia popular en tot troba que dir, en tot troba a^umplo per inspirarse dès de la mitologia indiana fins als senzills quadros de la vida de fora. «Es, com diu Herde•'en la introducció del VolksUedfr, un archiu del poble , lo tresor de sa ciència , de sa religió, de sa teogonia , de sa cosmo- gonia , de la vida de sos pares , de las gestas de sa historia. Es la espressióde son cor, la imatge de sos sentiments en las alegrias y las tristesas.D Es com una criatura de senzilla, tan aviat fa parlar una plan- ta, com un aucell, ^ com una montanya: ab tal de lograr lo seu fi, que n* es lo de plaure, poch se fixa
\ Ka la poètica canso religiosa del rey Herodes se fa parlar à la ineDta que descobreix 1^ amagatall de la Mare de Deu.
— Vos bome M bon bome, — lo bon segador , ibea Yist una dona — ab lo Redemptor?» Kll oe responia:— «Una n' ba passat mentres jo m'estava— segant aquest blat.» Se 'n gira à n'als altres — diu: «no seran elis tomémsen à casa — ab tota la gent. Lo camí qa'bem fet— no *ns ba aprofitat, nos bem cansat molt— y res bem trobat. Quan ja se n' anavan — la menta ba parlat. «Sota la garbera, — n* ba dit, ella està.»
Calla la menta xarraire— que n'ets menta y mentiràs y mentres ne sigas menta— floriràs y no granaràs. Ed efecte eixa planta floreix y no graua. En un altra canso també re- ligiosa se fa parlar à toCs los aucells, pera saludar lo naixement del Sen- yor:
Cantava lo pardal: Cantava '1 rossinyol:
«Esta nit de nadal «Es bermos com un sol ,
es nit de gran contento.» brillant com una estrella.»
Lo verdum y llubè La guayla y lo bitxacb
dittben cantant també: se miran al manyacb
« íQué glòria es la que sento! » y * la mare donzella.
en los medis. Lo maleix es cl&ssica que romàntics mes, això si, sempre es hermosa. Pochs trossos de I millor obra d' art en poesia tenen lo valor dramàtic! de la canso catalana lo Compte Ai^au y 1' Arpa ma i-avellosa , eiilra 'Is cants de la illa de Ferce'
Canlais 'I pas^arelt: L' esllbaroltt diu :
a;Ob qu' bermos y que teli >>No es hlvem ni estla
es l' Infant de Naria!' sino que es primavera:
Cantata alegre '1 tòrl : perquè ha nat una llar
•Veuré naiie 1' amor que per lot dona olor
í«l de lailda mla:» en lo cel ïea la (erra. etc.
Per acabaree de formar nna Idea de la musa popular, apropósll de I que lia aervit de peu i. elia noia, po^ém à seguiment traduïda al calal una de las llegendas de I' Edda.
oLo dèuTbor passi la Dit í dins del dit ilcb del i;uantd' un gegant Ld dèu se llevà quan cregué que 'I geganl ]a dormia, i ab tolas sas foi sas II va pevar un eop de marlell al cap. Lo gegant »e desperta, se pass. la mà pul front i diu : ' Sembla que m' haurà calgui alguna tutia sobr 'Is caliells.»
En allra llegenila una Ulla ilca d' un gegant la una montanya no me delianl caure la terra que du ú dins del seu devantal.
Una altra ile aquelias crlaluretas va a passejaree per fora; veu ui llaurador all sosdoe cavalls y la rella, y agafa home y jou, y posan^bo a
I
XVII
Pòcbs trossos de poAmas épichs tdoen la energia de las Sagàs dels Nibelutigs y del cant grech La m&rt
— iQué hi farem à la bora del mar? No tenim pas «eda per emportar- nosbi.
—Com que ja 'os senblém , allí 'ns tomarem tant blanca I* una com I' jJtra.
—Encara que tot lo dia estessis rentante, no *t lomarlas pas mes blan- ca del que Deu t' ha fet.
— Encara que fossis mes blanca que la nen , per ço no 'm pendràs i* enamorat .
La xica s' asseu sobre una pedra; la gran d' una empenta la tira al alga.
La pobre nina enayra Ms brassos: — «Germana aymada, ajudam à mun- tarà la plaUa.
— No t^ ajudaré com no *m prometis que 'm donaràs ton enamorat.
— ^De bon cor te donaria tot lo que tinch; però de mon aymMlorno ^n pucb disposar.
—Jo cercaré per tú un altre promès y un rieb vestuari.
Lo vent del Sur bufa y empeny al cos mar endins.
Lo vent per damunt de las blancas onas porta al cot; cap ú la platja.
Lo vent del Est se deix sentir y tira al cos cap à la proa d' una nau.
Dos pelegrins troban lo cadabre.
Dels brassos de la nina 'n fan una arpa.
De sos rossos cabells ne fan las cordas.
— Anem à aqueixa casa de aquí prop bont bi ba un casament.
Se posan al davant de la porta que mig bada y deixan sentir los acorts de V arpa.
La primera corda diu : <íLa nnvia es ma germana. y»
La segona corda diu: uLa núvia m^ ha mori.»
La tercera corda diu: «Lo nuvi era mon aymador.v
La desposada se toma encesa com una brasa. — Ei\a arpa ^m pusa ma- lalta.
La núvia se torna berroella com la sancb. — No m' agrada sentir aqueixa arpa.
La quarta corda diu: «L* arpa no callarà.» — La núvia va per fícarse al llit.
L* arpa sona ab molta forsa, la desposada mort de pena.»
Quanta somblansa no tò aqueixa caosò ab la rondalla catalana cone- . irada ab lo nom de La canya del riu d* arenas. Allí es una canya la quo) ^ naixent en lo mateix indret ahont està soterrat lo cos del i&atI, n^^^v^- m
Qui està despert 3' adorm , qni<Iorm Dottesperlarí.»
altres desapiadada y aspre :
«—Si 's moren qae 's morin ja 'is enterraran, las tombas son novas las estrenaran.»
Si 's mostra humil en un indret :
«Llicencia vull demanar ala meva namorada, llicencia d' anà' à segar à Urgell una temporada.»
' no triga en deíxarse porLar del despit y esclama :
a— Lo ma) que jo tlnch , mare, vos mateixa me 'I causeu, matíinas me n' heu donatlas , jo crech que morta 'm veureu.» Tan aviat es sarcàstica y mofeta :
XV
En una paraula , la poesia popular en tot troba que dir, en tot troba assumpto per inspírarse dès de ia mitologia indiana fins als senzills quadros de la vida de fora. «Es, com diu Herde(*en la introducció del VolksUeder, un archiu del poble , lo tresor de sa ciència , de sa religió, de sa teogonia , de sa cosmo- gonia , de la vida de sos pares , de las gestas de sa historia. Es la espressió de son cor, la imatge de sos sentiments en las alegrias y las tristesas.D Es com una criatura de senzilla, tan aviat fa parlar una plan- ta, com un aucell, ^ com una monlanya: ab tal de lograr lo seu fi, que n* es lo de plaure, poch se fixa
1 Ea la poètica canso religiosa del rey Herodes se fa parlar à la luenta que descobreix l^amagatall de la Mare de Deu.
— Vos home M bon bome, — lo bon segador , ibeu vist una dona — ab lo Redemptor?» Ell ne responia:— «Una n' ba passat mentres jo m^estava— segant aquest blat. 9 Se ^n gira A n'als altres — diu: «no seran ells tomémsen à casa — ab tota ia gent. Lo camí qu'bem fet— no 'ns ba aprofitat, nos hem cansat molt— y res hem trobat. Quan Ja se n^ anavan — ia menta ba parlat. «Sota la garbera, — n^ ha dit, ella esta.»
Calla la menta xarraire— que n^ets menta y mentiràs j mentres ne sigas menta — floriràs y no granaràs. En efecte eixa planta floreix y no graua. En un altra canso també re- ligiosa se fa parlar à tots los aucellSi pera saludar lo naixement del Sen- yor:
Cantava lo pardal: Cantava M rossinyol:
xEsta nit de nadal «£s hermos com un sol ,
es nit de gran contento.» brillant com una estrella.»
Lo verdum y lluhè La guayla y lo bitxach
ditthen cantant també: se miran al manyach
« iQué glòria es la que sento! » y à la mare donzella.
Qui està despert s' adorm , qui dorm do despertarà. >
altres desapíadada y aspre :
u — Si 's moren que 's moriu ja 'Is enterraran , las tombas son novas laseslrenarín.»
Si 's mostra buntil en un indret :
■Llicencia vull demanar a la meva namorada, llicencia d' anà' à segar à Urgell una temporada.»
~ no triga en deíxarse portar del despit y esclama :
« — Lo mal que jo tinch, mare, vos mateixa me 'I causeu, matzinas me n' heu donatlas , jo crech que morta 'm veureu.» Tan aviat es sarcàstica y mofeta :
XV
En ona paraula, la poesia popular en tot troba que dir, en tot troba assumpto per inspirarse dès de ia mitologia indiana fins als senzills quadres de la vida de fora. «Es, com diu Herde'*en la introducció del VolksUeder, un archiu del poble , lo tresor de sa ciència , de sa religió, de sa teogonia , de sa cosmo- gonia , de la vida de sos pares , de las gestas de sa historia. Es la espressiòde son cor, la imatge de sos sentiments en las alegrias y las tristesas.D Es com una criatura de senzilla, tan aviat fa parlar una plan- ta, com un aucell, ^ com una monlanya: ab tal de lograr lo seu fi, que n* es lo de plaure, poch se fixa
1 Ea la poètica canso religiosa del rey Herodes se fa parlar à la luenta que descobreix l^amagatall de la Mare de Deu.
— Vos home *1 bon bome, — lo bon segador , ibea vist una dona — ab lo Redemptor?» Ell ne responia:— «Una n' ba passat mentresjo m'estava— segant aquest blat.» Se 'n gira A n'als altres — diu: «ino seran ells tornémsen à casa — ab tota la gent. Lo camí qu'bem fet— no 'ns ha aprofitat, nos bem cansat roolt^y res bem trobat. Quan ja se n' anavan — la menta ba parlat. «Sota la garbera, — n* ba dit, ella està.»
Calla la menta xarraire^ue n'ets menta y mentiràs j mentres ne sigas menta— floriràs y no granaràs. En efecte eixa planta floreix y no grana. En un altra canso també re- ligiosa se fa parlar à tots los aucells, pera saludar lo naixement del Sen- yor:
Cantava lo pardal: Cantava '1 rossinyol:
uEsta nit de nadal «Es bermos com un sol ,
es nit de gran contento.» brillant com una estrella.»
Lo verdum y Uubè La guayla y lo bitxacb
díttben cantant també: se miran al manyacb
« iQué glòria es la que sento! » y à la mare donzella.
en los medis. Lo mateix es clàssica que romàntica; mes, això sí, sempre es hermosa. Pochs trossos deia millor obra ij' art en poesia tenen lo valor dramàtich de la canso catalana lo Compte Arnau y V Arpa ma~ ravellosa , erilra 'Is cants de la illa de Feroe*.
Canlava 'I pasearell;
es l' Infant de Maria!' CantSTa alegre 'I tArl; •Veuré naiie I' amor sol de la iIiIh mlalu
■No es lilTern ni estiu elao que es priniaiera: perquè ha nat una flor que per lot dona olor en lo cel y en la terra, i
Per aeabarse de tormar nna Idea de la rousa popular , apropúsU de lo que l>a eervK de pea à eixa nota, pnséni n seguiment traduïda al català una de las llegendas de l' Bdda.
uLodèu Thor passi la nit üdins del dit tlcb del Ruanld' un gegant. Lo déu se llevà quan cregué que 'I gegant Ja dormia, y ab tolas sas for. sas 11 va pe^ar un cop de martell al cap. Lo gtgant se desperta, se passa la niú pel front y diu : ' Sembla qne m' bautli calgut alguna fulla sobre
En altra llegeuila una Ulla lica d' un gegant ta una monlanya no mes deixant caure la terra que du ú dini del seu devantal.
XVII
Pocbs trossos de poAmas épicbs teoen la eaergia de las Sagàs dels Nibelungs y del cant greoh La mort
— iQué bl farem à la bora del mar? No tenim pas seda per emportar- nosbi.
— Com qaeja 'os senblém , allí *m tornarem tant blanca 1' una com 1' altra.
— Encara que tot lo dia estessis rentante, no 't tornarias pas mes blan- ca del que Deu t' ba fet.
— Encara que fossis mes blanca que la neu , per ço no 'm pendrd^ 1' enamorat.
La xica s* asseu sobre una pedra; la gran d' una empenta la tira al aiga.
La pobre nina enayra Ms brassos: — «Germana aymada, j^udam à mun- tarà la platja.
— No t' ajudaré com no 'm prometis que 'm donarús ton enamorat.
—De bon cor te donaria tot lo que tinch; però de mon aymador no 'n pucb disposar.
— Jo cercaré per tú un altre promès y un ricb vestuari.
Lo vent del Sur bufa y empeny al cos mar endins.
Lo vent per damunt de las blancas onas porta al cotj cap ú la platja.
Lo vent del Est se deix sentir y tira al cos cap à la proa d^ una nau.
Dos pelegrins troban lo cadabre.
Dels brassos de la nina 'n fan una arpa.
De sos rossos cabells ne fan las cordas.
— Anem à aqueixa casa de aquí prop bont bi ba un casament.
Se posan al davant de la porta que mig bada y deíxan sentir los acorts de 1^ arpa.
La primera corda diu : «La núvia es ma germana. f»
La segona corda diu: ^La núvia m^ ha mori.*
La tercera corda diu: «Lo nuvi era mon aymador. n
La desposada se toma encesa com una brasa. — Eixa arpa *m pusa ma- lalta.
La núvia se torna bermeiia com la sancb. — No ro^ agrada sentir aqueixa arpa.
La quarta corda diu: «L* arpa no callard.» — La núvia va períicarse al llit.
L* arpa sona ab molta forsa, la desposada mort de pena.»
(Quanta somblansa no tè aqueixa canso ab la rondalla catalana cone-
. goda ab lo nom de La canya del riu d^ arenas. Allí es una cunya la quo^
naixent en lo mateix indret abont està soterrat lo cos del i&atI. n^^«^-
XVIH
de Diakns *; pochs cants de poétss erndits parlan ab lo senliment dels estadianls de Tortosa; y no gay-
llnt, après de estar coDierllita en Üavlol, qui Ita fvtl'hameT y l'iKrqué: So colgat al riu d' aren»» per la flor del panlcall, per la cama del meu pare que II feya tanl de mal, etc.
1 •Un núvol negre c' acosta, negre com una bandada de corbs, i Lo qui «eea Kljïasó teventolannls? NI es Levenlo lannl?. nlKlyïSí. Ks Omer-Vrionl que s' acosta parlant ab ell dituil mil homes.
Dlako» al saberbo se conmúu y ab veu alta diu k snn tineni:
—Replega mon batalló, replega als pallcaroa, dònals mes pólvora de la que necessiten; dònalsbalasà grapats. Depreiia] anemsencap AlaAla- manna qu' alK bl ba un bon lloeh per bàtrese.
Agaran sos llaugers sabres, saspesautascarrablnas: arrtban i Ala- mannu y prenen posició.
— Vulor nils meus, crida «K, valor fills meus, valor. Slau valents to- ta vegada que sou Helens, aguanlàuse lerms, que sou Grecbs.
Tingueren por y rugiren per entremig del boscb. Dlakos se queda ab divuit palicaros pera combatre. Per espay de tres lioras lluyla contra divuyt mil homes. Ran fusell se rebenliL y queda fet una estella. Se trau lo sabre y 's llansa al combat, mala tants Turcbs que ni contarse poden:
• XIX
res se 'n trobaran de tanta dolsesa com Ij> fill del reu, en la qnín lo melancóních gemech del imes ay! be 's pot dir que toca al cor. Y en tant es aixis que la (è eixa importància la musa popular, com que Is mes grans poétas li han vista y I* han regoneguda per mare , y tots , tots fins lo mateix Homer, se han alletat en ella.
II.
•
Hem dit al comens, que la poesia popular d' antiga ho es tant com lo mon y ja havem deixat mig veu- re'I perquè ho deyam. L' home primitiu sentia la mateixa necessitat que sentim nosaltres de viure del trevall y reposar de la fatiga. Per donar espressiò a sos pensaments y ferlos compendre de llurs semblants inventà la paraula ; eixa satisfeya las necessitats de son cos , mes la naturalesa humana d' això no 'n tenia prou, d' eixas paraulas no 'n feya res quan no tenint objecte que demanar ó trobantse sola, volia do- nar aíxamplas al entussiasme ó alegria que en son cor niuhava. Las modulacions dels aucells li 'n feren vin- dré desitjós de imitar aquells acompassats y dolsos sons y cants : lo cant es lo pa de V ànima. De segur que 'Is primers crits qu' llansaren sos llavis ab la in- tenció de ferlos armónichs , no foren altra cosa que crits 1 y mes això no durà gayre ; prompte vingué la
i £n Agosti Daran en son discurs sobre la poesia popular espanyo- la, dia entre altres cosas al tractar d' això mateix. «Los lenguajes pri- mitiYOS son siempre mas sonoros y armónicos qae los secundaries crea-
dos en cada pais £1 estampido del trueno, el ruido de los torrentes,
el blando sasarro de los arroyuelos, el dutce canto de las ayes, el rugí- do de los leones; tales serJao los prímeros sonidos lmlU<\os^T ^V\i<(^\fi!b\^
paraula à donarlos forma y gosi melódich. Lo home DO 'n lenia proa ab anar repetint tonadas sobre to- nada», qoe encara qae falagnessin sas orellas, ab tol no li coamovian lo cor; l' tiome necessitava afegirhi una cosa que donés mes varietat à aquellas: la pa- raula se encarregà de fer tol això. Gens de mal hi ha en creure que eixas paraulas ai principi devian ser aspras é inconexas, emperò la melodia del caní mateix, putintia, la subjectà à un espay redubit mes ó me^ yuB segons lo temps del compàs y d' aquí nasqueren lasrioias y'ls metros. Tots aquests elements feren la poesia popular. Després la íl-lustraciò dels pobles feu que s' anassen arrodohint eixas formas fins à com- pondre obras perfeclas : llavors nasqué la poesia
para comanlcar con otro la» impreslone» que recibla y las nïcesMadef qn« «eperlntentaba. Lae lenguas aalvajrt ««tan llenas de smIdM proiOB- gados mas blcn que articulados , y parccen mas proplas para conmover la Imaginacion pintando , que para hablar al enlendlmicnta deOnleado. \o Mria pues estraiki que los pucblos prlmlUios, segun la mayor d ne-
XM
erudita. Mes com eixa haguera arribat à destruir dei tot la senzillesa primitiva si no hagués tingut qui s' en« carregués de conservaria, per ço es que mentresen las ciutats se feyan Atenéos , la montanya guardava son vestit poélich en tota sa primitiva puresa, puresa qoe entelar no podia lo baf de las grans poblacions, y mentres à dins de las ciutats naixia una poesia cm- tadami, à fora anava sent la mateixa la poesia popu- lar, que es la poesia de la naturalesa. Succhehi, quan aquest cas ambà, lo que sol esdevenir ab las familias dels pagesos que envian à quelcun de llurs 6lls à ser senyor à la vila. Mentres lo fill que ix de una uni- versitat aprèn & ésser pulit, dissimulat y cunaplimen- tós , k fora los altres germans seus segueixen tan freschs y senzills com abans : no ha perdut res la
bosctis à dotzenas han estat y son los quins los ban vist d'aprop y lo pri- nier que d^ ells ha dit tot bome que se hi ha tractat es, que son iienguat- je es gutural . aspre y monosiiàbich ^Se pot d' un iienguatje aixfs dir qu' es armoniós y sonoro? íQn' es donchs lo que devia donarli la doisesa que ha anat pulint lasliengas? La musica. La cadència ha fet que à unas paraulas se las hi afejlssen sflabas, à altras lletras; que *s cambiessen de lloch accents pera feria de mes dolsa pronuncia: la melodia del cant ha fet la annonfa de la paraula. Es n dir s' ha necessitat temps pera lograr eix cambl. Tampoch estem ab lo autor citat quan diu que la paraula y la música nasqueren directament de la imitació de la naturalesa tan ajer- manadas que no 's podria dir quina d^ eilas dos fou la primera en vindré al m'on. Nosaltres creydm que primer exislf la paraula breu, aguda, pre- cisa, presa dels mateixos sers que voltavan al home , que eixa fou mòlt inarmónica en nn principi, que després volent- 1^ home dar eixida als sen- timents de son cor, volent cantar, trobà una melodia que no estava d^ a- cort ab la rudesa del Iienguatje y que llavors la primera, ab lo temps, !** encarregà de pulir a la segona. Això es lo lójlch. Es ú dir creyém al re- vés de lo del senyor Duran; aixís com éii creu que Ms lienguatjes perden en armonía, com mes vella 's va fent la societat; nosaltres! creyém que guanyan, y la esperlencJa ho demostra à cada pas.
masia , continua sent com era. Los nets tenen que anar a volias à casa del avi à refer sa malallisa salal: ' ^ no es ben sapigut lambè que )a poesia erudíla lè qne anar qnasi sempre , qnan vol ser esponténea y forta, é enrobustrrse entre 'Is cants de monlanya? Si es veritat 6 no, bo podrían dir tots los genis des d' Ho- mer à Virgili, de Dantà Shakespeare* .
Hi ba hagut épocas en qae la pobre, ba estat lilda- da de lletja, lambè n' bi ba bagat en qae la dona qoe 's fenia per mes bermosa era la que dnya mes pigas postissas à la cara. Emperò perço ella sempre s* ba obeK pas à través de las generacions, y sas costums mes antigas han arribat fins k nosaltres*. Cambianl de vestit, cambiani de llenga ella va seguint ala huma- nitat y ab esia creix y ab esta avansa. Y si be sem- bla à vegadas que dorm , no es pas aixis , fa com aquells bons esperils de homes honrats que sols se donan à coneixe quan la patría perilla; com eixos,
) també aixeca 'I vol quan la Té la porta , ó quan
XXIU
Tamorà la pàtria la gaia. Las Uegendas tradicionals relígiosas demostran lo primer; pera provar lo segoot tenim un fet mes fresch. La Grècia Y any 4821 s' alsa à fi de reconquerir sa independència ; ab lo movi- ment del poble se va despertar V esperit poétich y en poch temps brollà una poesia popalar preciosissima, mes essencialment patriòtica, perqae&lla era del amor a la pàtria y no d' altra classe de sentiment. Quan Pelip II tractava d' ofegar la revolució dels Paissos Baixos, lo que mes neguit li donava era eixa poesia popular que feya brotar soldats d' allí ahont éll pen- sava que sols se hi trobavan mercaders.
Ara si tractem d' endevinar quina corda ha sigut la primera qu' haurà fet bruntzír la musa popular, ca- si, casi podem dir, la religiosa. Eu efecte T home al tro- barse sol en un vall, al veure la inmensilat del cel, la espessor dels boschs, los núvols gegants prenent diferents formas, T astre brillant del jorn, y encara mes la esgroguehida lluna que tot just aclareix à ta endormiscada terra, devia sentir una espècie de por de tot alio, se devia veure petit, devia sospitar la exis- tència de un Altre que podia mes qu'ell y pera mim- var lo rezel que dins del cor sentia, s' agenollaria sens dupte pera demanar à Aquell que no deixes caure so- bre d'ell lo pes de sa inmensa mà, y aquellas paraulas ab que li devia parlar no serian pas cants d' amor, ni patriótichs; aquellas paraulas devian eser plenas d' humiliesa, temor y apocament ; motUo que, mes tart perfdccionantse, va donarnos los magnifichs cants sagrats dels llibres sants.
Los canls d' amor vingueren indispatablemenl des- prés dels religiosos.
Lus patrióticbs no 's pol pas deixar de creure que foren los últims; pera que eixos cants aasqaessen se tè qne suposar la existència de pobles ja fets, rivali- tats fillas de envejas de vehins, desitjós en los que 's veyan Torts de fer esclaus als dèbils ; se tenen que saposar lluytas, y quan eixas venian, era quan pera onardeixe als Jovesàfí deque contents corressenà la refrega, se deixava sentirso la poesia que duya per le- ma lo brau y sant nom de «pàtria, d Eixos cants bro- llavan plens de inspiració, y en aquells temps tenian lo secret de saber fer batre 'Is cors millor que 'I tocb de una bocina>.
Acabada la lluyta quan cada bu tornava à casa se- va; llavors venia lo contar, als que al pobles' havian quedat, los fets mes notables de la batalla; llavors ia musa popular enriquia eixas descn'pcinos ab minu- ciosiíals poéticas que davan mes vida à la relació.
\\v
VOTS venia I ' ensenyarlos de pares & fills ; aixis nasqué la tradició. Qnan d* esta tradició se ' n am* parà 1 geni y posantia en pergami, ó en altre cosa qae retingués signes, ne feu una obra durable; lla- vors la tradició, deixant de ser lo que era, passà à ser lo vestit de una musa, erudita, vestit que aquei- xa portava ab mes ó menys destresa, segons era lo ta- lent del poeta que la vestia. En lo moment en que dei* xant de ser oral passa à ser escrita , mor la poesia popular. La ment creadora del poeta mateix que la posa per escrit ne fa un altra classe de poesia, poesia que ben bè podem anomenar artificial. L' artifici po- drà ser mes ó menys dissimulat, però no deixa de serbi. Y quan arriba aquest cas se troba la Musa po- pular ab una altra cosa que acaba de mataria y es la historia. Tan bell punt estan escritas las gestas tradi- cionals, ve lo historiador y, pera fer sa obra, des- trueix iot T encant que tenen aquellas. Pera fer son edifici, que tal volta no durarà mes enllà de un ters de setgie , destrueix una rica pedrera des d' ahont se podia veure al lluny del lluny paisatges de sorprèn- dent aspecte, maravellosos quadres de la sempre fres. ca y encisadora naturalesa.
La poesia, popular religiosa y la d' amor, per sa na- turalesa han anat conservantse independentas : eixas dos no crean com V altra, cosa que desperti la cobdi- cia dels quins las escoltan; la primera esfilladela reli- gió, mes no la fa; la segona parla d' un sentiment que no tothom compren ni al qui tothom dona la deguda estima. Com los rius que brollan d' eixas dos fonts à ningú interessan, prenen lojasque ells mateixos volen
fins que arn'ban a) mar ahont va tol lo (jiie exiíit nul (leDfio, Uirnaé Deu perarombrar lflpnr(!fta()itoabanH tenifl. Dell tre* ^énerof, aquiMli úm «on loi quini mes MnzilleM lanon, y »' explica ràciiment. En lo K^nero hcroich, )o cantor de) poblo pera deiperlar lot sen- liinenM víol«niR, pera fenonirtiecau l'amoré laler- ra, pera Tenie e«co1lar y aplaudir, lenia qtte exagerar algun lanl. Sortíntae de lo natnral le lè qne recorre, h la ficció . k la» comparacions , al* epllüloii m« ò menyH energicha , ala adjelias, en una parau- la h lax eugeracionit ; aqneixaa exageraciona wn Nllaii del ari , ert que «terí de moli ò de pocb gont H^on* la inxpirai^íi'idel poeta. Kn lo" allre* doagéncro•nohi tia»ianc(rp«iifaid'ex8g«trarre»,y re» h' exagerava. SÍ alguna exagcraclA hi hd^nÀ deftprea, fou quan la influencia del cor de I' Ania 'h va dei- xar Nenlir;n)ea aquella niu»a popular que rex ha oenlil de fora caM, no th gota d' exageració, ea mnzilla flna 1 <Ib ctuti ami urrihitr A wt-r prnta'ua. Mbh ti la
\V\I1
«
rament democràtich, que en tots sosiays se troba. Sempre esta al costat del pobre contra 'I rich, del sol- dat contra 'I capità, del vasall contra *\ rey; mes encara qae sia demòcrata no per això deixa de ser justa, y sempre es agrahida ^
III.
Molt se n* ha enrahonat de la senzillesa de la poe- sia popular y ab tol no à totas las composicions d' aqueix genero acompanya eixa qualitat. En la llegen- da del Tocador de viola , de la que se n' ha fet un quento castellà, se véu ben be que no es tot en ella la inspiració de moment; se veu darrera aquella fingida
conservar ab tot cuidado, si un vol tindro la mes pura la mes po(Híca berencia del passat. Ara cada pohie tè son estudi , so.< bomes que par- lan ab propietat , sos mestres de gramàtica ; mes , gracias a Deu , sas llisons no ban encara ofegat en lo cor del poble 1* amor que te à sou vell dialecte y . aixís bo espero, mòlt do temps tè de passar ans de que s' arribi à iograr eix fi si es que 's logri. Al eixir de la classe abontbu sen- tit discorre al mestre sobre las estranyesas de la sintaxis y las suptílesas del partícip, lo noy, rugint alegrement d aquella dissecacíò de parau- las, se posa à cantar com un aueellet, en 1' idioma que ba après sens tant detrevall sota la teulada de casa seva: y quan los dias de festa y de trevall lo pagès canta, no canta pas las coplas de Desaugiers y de De- braux, ni tampocb los admirables versos de Beranger; canta estrofas ^enzillas que ba sentit a son pare, y de las que cada bu dels que 4 vol- tan pot fer la tornada, perquè cada bu d' ells la ba apresa sens mica de feyna y en los mes dolsos moments de sa infantesa.»
t. En Finlàndia bi bavia un rector de fora que escrigué en vers las costums, la vida tota de aquell pobre pais compost d' esculls é lllas. Quan morí, com que 1' poble V aymava, tots los pescadors cuslren al drap de sa vela una llista de roba negra en senyal de dol. y des de llavors en sa no han deixat ja raay eixa dolsa per ells recordansa de una persona aymada, de la que. lu amor de tot on poble, n' ba fet una llegenda plena de sentiment y dolsesa.
XX VIII
{jidacandidesa, k )a poesia popular personíScada en lo protagonista del cant qne no trobant acolliment entre 'I poble corra é posarse foaixloamparodela r«>ligió ^ La preciosa balada Lo compte Arnau qae ja ba- vém citat y que comonsa nostre arreplech de cants, deixa veure à las claras lo art que ha presidit sa for- mació. Los vocceii en Itàlia , los dialechs entre 'I Bazvalun y '1 fíroiaèr en Bretanya , y 'Is /cfrs de! Nort proban à ta evidencia que no es la vera Miisa del poble lo que fa la poesia popular d' est genero que ns ocupa. Aíxó 'ns diu ben bè que hi ba dos classe;* de poesia popular; una exida directament del po- ble , Tela y sentida per éll ; y una altra , imitació d'
1 Un tocailiir it vÉiiln nae fu Irnip* qu« nngueU lo lann y raarnvF- lU A tnlhom (]ul lamcúlUnti nim quenlbH froMOMlM, arriba UDillarn que 's T^ii (an poliré y abandiinal ile la itant, qiie no Mbrnl í qiil ilcma- nar «acara n tica & ú\m uan IsleRla y t'ajunolla al prii do un altar. Eu
una ciipnlla hi vdu ú una nanlu Cecilla renllcla ah rIquiMim (rnja, pnr- Innt iin;i rHnplundent Cfruna y unan sabataB de ptita. ünm «unta Orlllu
XXIX
aquesta > eo que si bí veu pocb ó mòlt art^ A la primera bi caben totas las cansous de no gayre estensiò ; à la última las llegendas que ja duheo un fí y un argument del tot ben desenrotllat , en lo quin las repeticions posadas à temps, los giros de paraulas y fins r ordre de las ideas , demostra ser fetas per homes que tenen alguna instrucció literària. Las pri- meras se fan com avuy fa encara lo poble d^ Aragó sas corrandas^. Lo poble al cantar no pretén al- tre cosa que ó distraures ó plorar sas penas ; per fer això no necessita I largas tiradas de versos, ne (è prou ab un ó dos pensaments y unas quantas ratllas. i Se pot creure que las llargas vidas dels sants , qu' en- cara avuy se cantan per las masias , ans de ser apre- sas, no fossen escritas? ^Qui serà 1 que 's creurà que los dialechs deia Bretanya son improvisacions? Ni haurà prou ab que 'n Iraduhim un sol pera que nin- gú dupte de que no fou la memòria lo que primer los va donar aculliment 3. Y no se 'ns diga que pot ben ser aqueixa qui Is haja guardat , trayisnt à
1 En AgusU Duran diu en lo prúiech de son romancer uLas compo> giciones de esta clase se hicíeron no por genle ruda é lletrada, ni por rúftticos iuglares, sinó por personas un tanto peritas... que artlUclosa- mente ImitalNUí la poe»la primitiva, y que afectalian 8u lenguaje. — Loik romances de esta clase conservan las formai^ esteriores de los tradicío- nales, però oo el espíritu vivaz que produce laespontanea y directa imi- tacion de la nataraleza.»
t. Eix genero de composicions que in castellà s' anomena cantar també es popular en Catalunya y en la plana de Victi se 'n cantan do molt preclosas.
3 Quan en Bretanya arri va *1 diu d' un casament, io pronu^ seguit de sos pares, parens y amicbs, y acompanyat d un improvisador {íiaz- valan) se dirigeix à casa de sa promesa. A la porta de la casa d' ella U
reoordansa lo qiie ja dès de mplt antich se diu ; .ço es, que se exercitava aquella per ferli après retenir lo qoe sols per (a tradició devia arribar fins k no- saltres , perquè llavors, als qui açn 'ns dígan , res- póndrels podrem , que lot quan en lo temps de la veliuria s' aprenia era curt y carregat de imatges dra- màticas de que n' estan mancats casi sempre los cants que'nsocupan. Yaixòestan cert com que, fins las tra- dicions heròicas que eran las que mes devien conser- varse, tenen eisa curtetat de que hem fet menció. Vè- jissen los cants heroichs del Nort y pochs se 'n troba- rànque tingan gayresdotzenas de versos. Y ^perquè 's feya aixSs? Perquè 'I poble no faiigués sa memòria al
ceperalaramlliade lanoia tUDibè ub son improvisador (ümtafr) qu'es lo encarr«Kut <lc respondre al fiaivalun. Llatore entro 'Is dos coniensa elidialech.
iLo ímvttiati: En nom d«l Pare, del Fill y dri Esperit sant, que la bo- nodicclò í\í en elxt casa t que en ella lii hit)a mes alegria de ta qoe jo llneli.
XXXI
apéndrels y no'hdeixéft corre. Aqaí enCafalunya tenim una fesfa popular que no en mes que una lla- vor de drama , à la que 1 poble anomena ball ( dan- .sa ). Sens tractar de ficarnos en sí es ó no lo ball fill del país ó pres dels llatins los quins lo prengueren dels grechs ; direm d* ell que es una llarga tirada de versos que acompanyan de la acció los quins lo representan vestits ab trajos que volen ser apropiats
rosa que està oberta en un raronet, vaig à cercaria , 8l la vols, per- què os posi alegre. (Entra y surt portant una noya de pochs anys,)
Lo Baivalan: Bonlea es la flor y per posar alegre À qnalsevoi cor. Si mon colom fos una gota de rosada s* lii deixaria caure damunt. (Pausa.) Va^K à ton graner a veure que no lii hagués anat.
LoBrotaér: Aturat Ja hi pujaré Jo. (Entra y surt ab la mestresade la easa.) Ile pujat al graner y no he vist h la colometa sols hi he trobat aqueixa espiga de la cuUita passada Púsatala al barret y això potser te consolarà.
Lo bazvalan: Tants com grans te eixa espiga tants colomins y colomí- nas tindrà sota sas alas ma colometa quan en lo niu sia. (Pausa.) Vaig à r hort.
Lo tírotaér: Aturat, t* embrutarias tas bonicas sabata»; ja hi ani- ré jo eu compte teu. (Ve ab I* avia.) No hi be vist cap colom; sols hi he trobat una poma, que entre mig de las fullas penjava tota arrugada. Fí- (|uett'ia à la butxaca y dónala à menjar à ton colom y aixis no s' an- y orarà.
Lo bazvalan: (]racias amioh meu! Encara que sia arrugat un fruit no per ço deixa de ser flayrós: mes jo ros tinch que fer de ta rosa. de ta espiga y de ta poma: jo sols vull una colometa, vaig à cercaria.
Lo Brotaet: Deu meu qu' ets traydor! Vina, vina ab mi. Ta colamela no està perduda: Jo la tinch à dins de ma cambra tancadota dins d' una gàbia de marfll que tè M reixat de llis d' or y de plata, alli s^ esta ale- gre, quieta, hermosa y engalanada. Lo Bazvalan es inlroduit dins de la casa. Se seu d laiilti un xich] desprès s^ alsa y agafa lo promès. Aixis que eix entra lo pare li dona un singla que aquell posa ui cos de sa des~ posada y mentres co'^da y descorda H singla lo Brotaúr canta :
«ne vist en un prat una alegre y Jove euga, que no pensava en altre cosa que ou córrer per la praúrcra, on escapsar l' liorba^ «L\w\ktT\T%^ íA*
dl otiJwM. formi un oonjiirtt d' tMKwnao Hrotwoa» y ridioolaii (^ uo tintreMnfln si pnl•le, ^ Creu nlnnó dn ttctnn fé que B(|u«lla» Mminiiii Im hnjfi rimnÚH§ I' «iMir f de Hgur t|ue no. Bn Uinol MilA en R^rt ar' llol« «obra lli rtpféitHlatihtu piipuiar» Jn deiiti on- Iralliilr «qiisftt mmelx (wtiMinieiil quan diu , parlaol dol ball ddsdlablm : « liUoirar d«»oribo «u oalda en maloM verio» y ^u« ditcuí/nn ta pluma úe un venífi-
rpRurnn•, H* pofmt pel cnml iin cnhilltir prM'iifiinM'<Nl tnlU. «li iin lM)'i limANl li'nr f plNlQ' fi» '■Hiiii OHiïn l' lin vjil d' ho [(iiviInI mim- «(illailfli r "inw *' '" "') ''"'''■t "P'"''' ^ f "'<< T l>K nlliiraRl lo «nll pnr Mrltrpili'liitnnM,l'li'ntiill''r li Nu fi't iinn fcoln i iin iml•'r, iIk In i)ihi n' h» "•Ini ('l'n fonlpntfl l' om», t 'I lotiinr li u» pimi In irriilN, r )■ bN mnilD'lA. r 11 híi piilnt hI rtimiNnl r *<' l' i•iiHiiUi nli ell ^^6ltbtl Mi* «iitf (» Haualnn pnrla 4 'u f>l"« * •«• p""' W ^fiif-i
"Aro, iliinxolli), i'iiMiollAu>iiff'>'"il*'>i' *"*>"■ 'r<">> X'Ifl U' nHHi* ilH tii-irr iinrf. ^HiitAii? NIMU A tii•lm pur»... Intnli'i iiKirmi i «itMIA- Mtltan» nm iih-p nmiiniN* ijnr Inx timmal .. Von d MiMFiirM ilo In itup liHii lirMURl r 'iHt A tiriiK. ^111 c* I» f|Ml nii fAutnt» Al ImlMFM• rti wn llwli'M<'•f>li<in|ili'M IflicmiNi-lliilF. l'nrf, In lltln p>lii uKxnnllnilii rI
\\\IU
nidi r Utrado. u Pus bè» eixa» catmons dialogailasi en tahò de aer laii llargaa » pochM lan aaben y voleti re- lenir é la memòria y quan vo *l dia 1311 quo V tenen que representar , se fà lo que en una comèdia nova, fte copian y reparteixen los papers entre Ms que la \olen apendre » y Isestudían. Una volti acabada la festa, se llansan los papers y ja ningú se*n recorda 1. Entre *ls tan celebrats cants bretons se conservan los dialeclis que precedeixen als casaments » tols ells son mòlt bonichs » preciosos si ^s vol , mes no »ont fels per la musa dols canqis. En ells hi ha tot un drama que *l te d* haver pensat un cap sol , com T ha feta un sol enteniment la escena iV una comèdia. l)e bonichs ho son molt ; emperò ^ son naturals ? Ltegescas lo quin hem pofiat per nota mes endavant y 's podrà fer judici. Pera fer resultar mes la diferen- cia entre eixos dos generós de poesia compresos baix lo nom general de popular, hem pres per exemple *ls cants dialogats; lo mateix, ab tot, se pot dir dels cants sacros , alguns històrirhs y de eixas intermína. bles rondallas quo prenen vím de capitol de llibre de cavalleria.
Queda pus probat que hi ha dos fonts de poesia po- pular ; una es la inspiració , V altra T art. De la primera n* ix la que es verament Ulla de la terra y com à tal estimada del |)oble ; V altra per ésser un xích artificiosa no es gayre ben vista de la gent de las masias. Aixls s' esplica perquè tothom sab d la
I NoMltm matrlKOfi iil voler pomir pvv notii ni pof^iiid rattild L•i M4»ié éeit émortt U lletm ilH hnH ilr* RoPiíiirA. tiitiriioiTm df rfi^Uorfin curn* pun no Iroliaivtn qui In pnpitfiiéfi.
bora de la mar n'hi ha una domella y pochs coneixen lascansons tradicionals que tenen massa llargària.
IV.
Ja dès de temps antiquissiro se coneixian homes qneanavao de un poble al altre cantant las tradi- cions de sos respectius llars ; mes cnm en aquella npoca las vias de comunicació no existian ab las con- dicions ab que desprès nasqueren , los quins canta- ven seguint sa pròpia inspiració y 'Is recorts de sas lerras se reduhian à ferho en un sol país , en sa pa- iria y no mes. Emperò las conquestas, quan ja las so- cielals foren granis , portaren los soldats à llunyas lerras, y à las horas també s' escamparen eixos cants (|ue fins ó llavors s'havian vist obligats , vullas que no , à viure à casa seva La llonga en que 's compo- nian, en rahó de ser local, privava que fossen cone- ;>uts mes enllà dels termes de una raça. Mes quan un
xxw
%^ clau . Aixis^ s' esplica com entre Is galos se reeitavan .' Ilargas tiradas de versos grechs, y com los grechs se feren imitadors de la poesia india.
Eixa costum de corre de un poble al altre se con- servà tant y tant , que fins molt mes tart , quant ja la poesia contava ab grans poetas , eixos no tenian à menys , ans be ab tota fe y passió ho feyan , d' anar à cantar si no ja al davant del poble , al davant dels poderosos que llargament remuneravan sas can- sons. La mateixa Odísea 'ns ho diu ben clar. Eixos cantors delrichs,que s' anomenavan ràpsodos, vingué una època en que foren numerosissims y tingueren la mania d' empendre peregrinacions llarguissimas; per çó han arribat fins à nosaltres cants preciosos d' aquells vellissíms temps. Àixis s' esplica perquè totas aquellas rassas que ab contacte ab los grechs han estat , tenen per qualitat primordial de sos cants populars eixa senzillesa de espresiò y gran sentiment ; mentres las rassas del Nort que indepen- dents s' aguantaren no sentint ni la influencia d^ aquell poble, ni de cap altre de la antiga civilisaciò, han conservat en llurs cants eixa asperesa en la for- ma^ eixa energia pròpia d' un poble que dormia sobne ona pell ab la llansa al costat.
Com la poesia popular segueix la vida d' una na- ció, creix ab ella y ab ella mort , d' aqui es que al comens de V era Cristiana y destrucció del imperi Ro- mà , casi , casi estigué à punt de morir. Emperò un
1 La poesia del Nort es aspre y ?alvatge com los costums que can- la y 'Is homes pera qui ha e?tat feta.... Es una poesia que grosserament íonta las eosas que sah. ( X, Marmter ).
i
non y terrible sacodimeni fen reoaixer tots los ele- meols de qae 's roaniè I* Masa del poble. La iavasiò dels pobles del Nort ti dongaè héroes que cantar, un preciós doll de idéas per ella desconegndas , fa- cilitat de comnnicacioas qne ja s' aaavan perdent, y sobre tot nn mon non que lloar , mon qae naixia brau , potent , heróicfa d' entremig de la nina de □na civilisació corrompada. La invasió deBnropa feta per tota aqnella gent qne venia del cor de I' Àsia & fi de pendre no llocfa entre nosaltres, fen conmoare iotas las rassas del mig de la Eoropa : las unas se liravan sobre las altras, las qae venian empenyent als qne arrelats de temps en lo pais eslavan, los feyan sortir de sas casas y lirarse damunt d' altres pobles: si de bona fé 'Is uns eixian de sas cabaoas , en cam- bi d' altres las defensavan ab sancb y ferro. Tot allò, que fou la bngada d' una època corrompuda, des- jtertà d'ona manera gran lo senlinient polriótich ;anls heióJchsque, encara
WWII
per passar de la cívílisaciò de Roma que feya à on home propietat del altre , à la civilísaiò moderna qoe la à tolhom germà ; eix pont fon lo feudalisme.
Las novas costums d' aqueixa nova era afavo- rian, lo que no 's pol dir, lo creixement de la musa popular. Bn ella fou quan per medi dels trovadors y jutgiars, lo cant del Sueco fou conegut del caialà, y quan aprengui 1s cants catalans lo irlandès, y los d' Itàlia 1 fill de la boyrosa Albiò. Llavors fou quan existi mes facilitat de comunicacions. Llavors fou quan los trovadors corregueren vers aquella munió de pa- laus y castells en que cada senyor era sobirà, pera cantar sos laysab la esperansa de una ullada de mel per recompensa ó be de un rich present per paga. Al igual dels temps heróichs se cantaren les gestas de la pàtria, emperò lo que ab mes foch va fer brunsir las arpas dels trovadors fou lo amor. Ço no es voler dir que no cantessen la fe, eixa fe que, per fer lluhir mes pura y descativarla de las mans dels moros, ells ma- teixos anavan à cercar en los plans de Palestina; no, també la cantavan y d^ aquells temps alguns precio- sos hymnes ne quedan.
La major part d' aquells esclaus de las dolsas lleys d' amor dictadas per encisadoras belleas eran no- bles y cavallers, y quan lo toch del corn al combat los cridava, ab V arpa al coll à la lluyta corrian baix la bandera de ^lur senyor. Això feya que seguissen mon, y que ab V afany de fer cansons novas que inmortalisassen llurs noms, aprenguessen de per tot hont pasavan Ilegendas, cantsóhistorias d* amor que ó be trasplanta van à sa pàtria sense tràuren una lletra ,
ü be ooDservanl T idea, la vesliao à la manera dv sa terra. A volias desprès de la lluyla se feyao amichs los trovadors d' uoa eiicootrada ab los del cayre eoe raich y llavors lenia lloch una altra cosa mes pro&to- sa per la literatura, qual cosa no era mes que una eambíadecansons: lu uodeya las que sabia al alire y al tornarà linrs respectiaas patrias cada trorador venia ab doble provisió de cansons de las ab que soriit q' ha- via. Lo maleixfeyan los Julglars'. Aixis fou com s'es- campa per lollo mon la poesia; aixis com arribaren à Catalunya los meianconichs cants de la Irlanda. Em- però los trovadors componian sasobras en un llen- gnalge qae 'I poble no l' entenia, en un llengualge qa«
I Uu Brcule ta la ÍVnlif de 1» ai•lvl/rlab di Parit. Piu:. m dlD: «tu dlo de S«pt«ulire úe 1818. d«« buarar^UtaB nnbaaaBt sen- lalí FD lo tunch de und cat^ del i;iirrer de Sani Martia-del^-Cbamps en Pati), quüo 1 eren arri iKir una dona à qui [olhoaiileyu laRe«fv,qualrii>- naestata Drada a diníd- un earreló que tadaja ahonl tollay '? puany*- laptanl. Kiio» doi homM sa conuwgMeren, cumprarfu a I
* , \\\í\
sob salísfeya à la geni dels palaus; I* escampamenl
4)q las ídeas presas à allras terras y à diferents lilera-
"ioras feta en aquella llenga, en lloch de protegir la
creixensa de la musa popular la haguera aíxalat de tal
manera que pocas forsas li hagueren quedat per em-
pendre la nies curta volada, à no ser losjutglars,
eixos pobres cantors del poble contra los quins lo
cèlebre Gerard Riquier escriguèaquella famosa supli-
ctítiü que dirigí al re) de Castella ^ Y ^ la que M rey
Àufos de Aragó, respongué ab un fallo en vers*^
Mes eixos pobres als qui 's condempnava à dur lo
nom de bufó^ que no muntavan als palaus , que
'ssentian contents en poder cantar al raig d' una plas-
sa y al davant de bassus gents, que à vegadas eran
soldats que perdut havian sa jovenesa servint à la
pàtria y que per tot alli hont passavan recullian pia-
dosamcnt los cants que escoltavaii pera guanyars'hi
'I pa repetíntlos en los portals de las esgleyas ó en las
cras de las M^sias^, perdonant las ofensas que 'Is
1 Jeu me tench à maltra$; 2 Se 'Is que fan sautar
c' us hoius senes saber simis ó bocx ó cas,
ub sotil captener , o que fan lurs jocx vas.
si de calqu' estrumen sí cum de bavastels .
sab un pauc à prezen , ne contrafan aucels ,
se n' ira el tocan ó tocan estrumens,
per carrieíras cercan o cantan entre gens
et querre c bom li dó ; bassas per paucb d' aver
e autra ses razó que non devon caber
cantarà per las plassas lo mon de Joglaría
\ iimen et en gens bassas. . . llom los apel bufós
co fa en Lombardía.
3 Eixa costum encara 's conserva en Catalunya; si be avuy no 's canta ab acompanyament de xlrimla ni d' altre instrument com à lasho- ras. Los cants que mes sovint en la porta de ies masías se dihuen son los
eij^ava lo cantor de las damas y cavallers regalaren à eixos la popularítatt|ne tal volia no hagaeren jamay tingut, si ja no sos nomsf almenys llars Irobas. Lo poble sentia Iradaidas pèl jntgiaràsa Ileagalos canis qae en llenga sàvia s' havia escrit lo tróvador, y aixis com en aqnella llenga no 'Is entenia, en la seva 'Is escoltava ab un pam de boca oberta.
Lo trovadur a vegadas prenia dels llibres * la ins- piració que en son propi cap no trobava , llibres es- crits en altras llengas no corapresas del jntglar. Em- però, totas las ideas y fins gusl d' estil y novedat de pensaments que al tróvador per medi del llegir li venian , també 's retralavan en los cants del julglar, perquè eix esperava a qae aquell hagués donat for- ma à lo llegit en altra idioma, y com qu' eixa forma era escrita en un llenguatge per éll molt conegut, en rahó del aprop que vivian una d' altra eixas dos classes de cantors, res li costava, al traduhir ó imitar lo cant en llenga vulgar, inclourehi lo que i
\LI
plasqoés de las novas ideas apantadas en los lays ó sírventesos del qae à vegadas era son amo'. Vease aqni cora la literatura antiga tenia influencia sobre 1s cants del jutgiar, cants que ab poch esfors passa- van à ésser poesia popular.
Exemple d* aquesta infiltració del gust antich en las obras d' aquella època y posteriors, es una obra que sent feta pèl gran poeta bucólich grech Teocrit, ha arribat fins à nosaltres, si be un xich desfigurada à causa d* haver passat per tantas mans y mes que tot tan diferentas ilengas. Tothom coneix lo idili: ((Daftiis y la donzella^;» pus bè, ni ha prou ab lo senzill fet de llegirlo per veure que es lo verdader pare del dols cant popular que ^s coneix en Provenza ab lo nom de Las tros forma tions, cant ab que ha en- joyellat à sa hermosa Hireya lo fill de Mayana^. En
1^ autor del Boman de lioncesvaux mes d* un cop invoca la autoritat de llibres escrit?.
«11 est escrit as Set-Sains en Bretagne
ü est escrit au Saint-Denís moutier.»
Fins lo nom de la llenga en que escribian trabcix lo origen de sas ins- piracions , l'orruin no yoI dir altra cosa que traducció. (E. de Laveleyo. Introducció à la saga dels Nibclunehs).
T à mes à mes de tot lo dit, tenim tots los trovadoi*? catalans que To- ren deixebles en tot y per tot dels provenzals, y en ells se hi troban, y ells no 'u negan, à cada pas traduccions é imitacions no solament de lla- tins y sí que també de grecbs, italians y fins francesos.
1 Lo Jutglar era pèl regular un músich que cantava Ms versos del trovador, y que , sense tindré talent per compondrernc (en tot hi ba l'xepcions), sàvia donarlos mes lluhiment al recitarlos, ó sols al acom- panyarlos ab 1' armonía d' son instrument. Lo jutglar era pèl trova- dor lo que un patge per un cavaller. (Fabre d* Oi ivet. U troubadour)-
2 Vejis 1' Idili K Z.
3 Mistral.
Catalunya lambè es conegui aqtieslcanLpèls pagesos llei' alta montanya'.
Ab )o desaslre dels All/ii''sos morí la tileralora mare de nosira poesia popular, moriren tuts aquells elements fi^udals quo tanl havian protegit ( lot vo- leutta nialar) à eixa pobre Musa que vivia en las pradas ; mes ab sa mort no eamaialli ni lant sisque ra la poesia del poble. Com que sempre tii havia ha- gut divorci entre las duas, d' aqui es que In moit do la germana rica no feu caure ni una llàgrima del> ulls de la t^ermana pobre. Eixu visi)uè alegre y ai- xeridít corrent per las fundaladas , y si be nu cantà del (emps passat lut quiinl ciinlai' devia , ab tul lo cant d' Artur, de la dama d' .\i\tnv. La tuniada de Eii GuilUm, provan que en son recorl algo hi quedà d' aquell temps un que Julglars y (rovadorsensemps peijavan la terra. Poch à puch ia centruiizaciò pren- gué tota la vida als cstrems peru duria al cor, y lla- vors si quo la pobre musa del poble se 'ti ressenti.
\L11I
festioa y senzilla, T han feia tornar mal pensada los mals passos que li han jugat, y, un xich aspre, V aban dono ab que s* es vist : y ara si canta , ó be es pera refilar uns goigs als peus de las Hneslras de las ni- nas lo dia de Pasqua, ó be per plorar las malas ven- luras de homes que ompliren d* amarchs recorls la terra que 'Is vejè eixir del ventre de llurs mares.
V.
La Espanya ha sigut lo pa!s en que mes elements ha tingut la poesia popular pera arribar à una gran alsaria , en primer lloch perquè ella, en lo temps de la poesia , estava en contacte ab tots los pobles y de tols ells ne rebia inspiracions Los alarbs, ab Jos quins se batia, li ensenyavan sas'serenas y eixa ampulo- sital d' estil qu' encara guarda la poesia castellana; los catalans li feyan conèixer lo estil dels trova- dors'; y los francesos li duyan la galanterla y lo bell <lir: tot això maridantse ab T esperit nacional y ab la altivesa castellana, engendrà 1 romans que fou la pri- mera forma de la poesia popular castellana. Emperò aquellas composicions que alli *s feren ab lo nom de poesia popular, se 'ns presentan no mes que ab un dels dos caràcters que deuhen acompanyar y acom- panyan à la poesia de eix genero en tots los demés paissosyque son música ycant^. Los romansoscas-
1 Ausias March que *s vejé tradiihit per Garcilaso y Boscà que in- trodubí lo endecassílaho entre Ms metros castellans , son una proba d' això.
2 Kn tant es cert que la música es una condició essencial y casi imprescindible de la poesia popular, com que Víllemarque, lo col-lector
wklaiia somblan feta pera ésser recilais solzametil; aixóea lo que ns fa creure que la verdadera musa pftpular en Castella no era la que feya 'Is romansos, y 8Í Itt que oomponia eixas eslrofas curlas que, acom- («nyatiasde utia lonadaniesó menys bonica, canUí ,»ncapa avuy dia lo poble per piassas y carrers. Per Hüsallres la vcVa poesia popular son cixas redoitdiltas qne glosavan lan be puelas com Lope de Vega y Gón - «ora, yquo inodernament han inspirat à un lletrat ilelns Provincias que 'ns ba fel una obra mestra ah son Libro de ios cantares'. Los romansos castellans pertflneixen mes be al genero de imitacions popu- lar, que no al de poesia verament filla de la terra. Y això es clar; la condició essencial de tota poesia que ha sigut mantinguda per tradició, es la de ha- ver anat acompanyada de musica, ^Honl es pus la tonada que ha conservat, fins à poder ser escrits, ei- xos romansos lanlarlístichsque eni^raavuy poch s'hi trobaria que esmenar? Eixa poesia lia silliit Hel cap
oficial moteja de dialectes^ en eixas llengas qae han vingut al mon abans que ella y que, per ser mes anti- gas, han arribat encara à temps pera recullir lo alé à la poesia de la edat mitxana quan eixa respirava amor y vida , no quan, ajupida pèl pes dels anys, per sobre la terra anava rastrejant com T àliga que presa cerca.
De totas quantas llengas provincials existeixen en Espanya , la catalana es la que ab mes ergull pol aixecar lo cap, y aqui no 'ns esforsarém en probar- ho, pus ben conegut es de tothom lo que ha estat lo poble català , mes sí lo que direm es que la poesia popular de Catalunya es la mes rica, es la que mes preciositats tè , ab tot y que no ha tingut la sort de véures recullída ni afalegada per los que à las mu- sas populars dels altres paissos umplian demanyago- sas caricias. Mes ella ray. es com aqueíxas noyas que no necessitan alabansas y qu' ab deixarse veure *n tenen prou pera encatívar à tots quants se las mí- ran. Si fins ara no se 'n ha parlat (se onten à fora de Catalunya^), de segur que un pich se conega à fons pochs seran los quins vullan negarli un lloch de preferta entre totas las lítoraturas populars fins aquí coneguda. '
VI.
Al tractar de definir la poesia popular, la hem presentada baix quasi tots los aspectes que sol pen- dre y havem citat per exemples trossos catalans; ço
1 Ed Manel Milà en son romancerillo nos ne dona una proba de que aquí en Catalunya se 'n ha parlat y be.
ha estat fet per dos motius: 1 .* perquè sembla natu- ral ferho aixi, tota vegada que 'I llibre aqueix es un aplech de Cmisoiïs cataianas : i * pera Ter veure que en Catalunya eixa classe de poesia havia pres lal vol que no 's mostrava escasa en cap genero y savta can- tar en qualsevol tó. En efede aventatja à totas las altras fins en la varietat de metros y sobre lot en la música. Una cantó catalana es pèl poeta y 'I músich una armonia del cel, una cosa que remou totas las fibras del cor; à semblansa de las bala- (las oscocesas de las que tan bè 'ns parla W. Scot, deixa t' énima conmosa y melancónica com la con- templació d' una posta de sol. La música tè una ca- dència prolongada , sumament melòdica , y à voltas certas inflexions que desperta» de cop las ideas me-; funerarias y sobrenaturals: ço no vol dir que no lin- ga tonadas joganeras y festiuus , res d' això. Al cos- tat de 'ts estudiants de 1'crlosa(•ixemple de las prime- J lli tenim uansons tan aixeridas com L' aucellel
\LVII
que 'ns méo a deixar quelcana cosa de naltres en esta (erra en la que no mes fem que passarhi. ^Perquè no 'n queda casi cap, se *ns pregun- tarà llavors? ^Per qué? Per la mateixa rahó que laropoch ne quedaria cap de grega, espanyola ó fran- cesa , sinó haguessen vingut tres poetas à encarre- garse de inmortalia^rlas teixintlas unas ab altres y fentne una Iliada , un Poema del Cid y un Cant de Roland? Per nostra desgracia lo que casi tots los po- bles han tingut, & naltres nos ha mancat. Ja sia per- què no hem hagut poétas de prou forsa per ferho, ja per eixa espècie de reserva y poca estima de sí ma - teix pròpia del català , lo cert es que en est genero som pobres. En cambi, en cants religiosos y d' amor ben pochs nos goanyan.
VII.
I Quina forma mètrica es la pròpia de la poesia popular catalana? La de un vers únich que conte un pensament ó be part d' ell. Lo vers està trencat per una cessura generalment à la séptima ó quarta sila- ba ^ Eixa cessura es aguda quan lo vers es breu :
1 Aqueixa cessura podria ser que hagués pres naixement de las obras dels Irovadors , las que casi sempre presentavan llurs bordons trancats per cessuras tan pronunciadas com los de las nostras cansons populars. Qui vulla enterarse ab profit de las formas métricas dels tro- vadors , llegesca la obra que ab lo titol de Bes.enya històrica y oitica dels anlichs poétas catalans , defçuda n la ilustrada ploma de En Manel Milà, fou premiada en los Jocbs florals de 1865 ab una medalla d' or.
A la bora de la mar— d' hi ha uua doniella
y al i-evés
A Aragó hi ha una dama^-qu' es honlca com un sol.
De vegadas cessura y acabament lot es breu ,
Ay adéu ciutat de Màlaga— ciutat rica y abuadauta I
Mes açó succeheix no gayre sovint y son versos que 's Iroban barrejais ab altres que segueixen la lley constant citada en los dos exemples de mes amunt. Altres cops cessura y fi tol es breu
Aquí à dait— à n' aquest prat
Eixa e's la forma mètrica mes usual. Ab lot lambè son conegudas de la poesia popular las combiaacions métricas de la poesia erudita lírica, emperò las cita- das soD las mes caracteristícas y propias de la poesia
ipular iradíc
LO COMPTE ARNAU,
MDIRTC MISSI
allarí.
senita-ia al seu la L Itn.
— m —
La comptesa està seotada — jviudeta igual! la comptesa està sentada — al seu palau.
Se li presenta é la cambra— ivàlgam Dèu val! se li presenta à la cambra — lo compte Arnau.
Tot cobert de rojas flamas—jay quin espant!
tot cobert de rojas flamas— ivàlgam Dèu vall
— ^Per hont heu entrat vos ara— compto 1* Arnau?
/,Per hont heu entrat vos ara?— jvàlgam Dèu vall
—Per la finestra enreixada— muller leal,
per la finestra enreixada— iviudeta igual!
—Tota me I* haureu cremada— compte I* Arnau,
tota me V haureu cremada — ivàlgam Dèu vall
—Tan sols no *us la he tocada — muller leal,
lan sols Tio *us la he tocada— jviudeta igual!
— òQu' 6S això que *us surt del cap— compte 1' Arnau?
<iQu* es això que *us surt del cap?— jvàlgam Dèu val!
— Malas cosas qu* he pensadas — muller leal,
malas cosas qu' he pensadas— jviudeta igual!
— ^íQu* es això que *us surt pèls ulls— compte I* Arnau ?
<,Qu* es això que *us surt pèls ulls? — j vàlgam Dèu val !
— ^Son las malas llambregadas— muller leal,
son Jas malas llambregadas — jviudeta igual!
— íQu* es això que *us ix pèl nas — compte I' Arnau?
/;Qu* es això que *us ix pèl nas?— j vàlgam Dèu val!
— Son las cosas qu* he oloradas — muller leal,
son Jas cosas qu' he oloradas — jviudeta igual!
— iüu' es lo que 'us ix per la boca— compte 1' Arnau?
íQu* es lo que *us ix per la boca? — jvàlgam Dèu val!
— Son las malas parauladas— muller leal,
son las malas parauladas — jviudeta igual!
— iQué vos ix per las orellas— compte 1' Arnau?
— 54 —
íO«« vos It P^r las orellas?— ivàlgam Dèu vall
— Malas cosas qu' he eacottadas— muller leal,
malas cosas qu' he escoltadas — jviudeta Igual!
— íQu' es aixó que 'us ix pèls brassos— compte 1' Arnau?
iÜu' es aixó que 'us ix pMs brassos?— ivàlgam DÈu vall
— Son las malas abrassadas — muller leal,
son las matas abrassadas—iviudela Iguali
— Qué es lo que 'us ix per las mans— compte l' Arnau?
mué es lo que 'us is per las mans?— ivàtgam Dèu vall
— Malas cosas qu' he locadaa— muller leal,
malas cosas qu' he tocadas — iviudeta iguali
— íQu' es aixó que 'us surt pèls peus — compte l' Arnau?
^Qu' es alxó que 'us surt pèts peus?- ivàlgam Dèn val!
—Son las malas irepitjadas— muller leal,
son las malas Irepitjadas — [viudeta igual!
— íQu' es aquest soroll que sento — compte I' Arnau?
íQu' es aquest soroll que sento?— | val gam Dèu val!
—Es lo cavall que m' espera— muller leal,
es lo cavall que m' espera— j vi ude ta igual!
— Baixéuli 'I gra y la civada— compte I' Arnau,
baixéuli 'I gra y la civada — ivàlgam Dèu vall
—No menja gra ni civada— muller leal,
— 55 —
—No la faig jo tota sola,— compte I* Arnau,
no la faig jo tota sola — ivàlgam Dèu val!
— ^Qui teniu per companyia— muller leal?
^Qui teniu per companyia— viudeta igual?
—Dèu y la Verge Maria— compte I* Arnau,
Dèu y la Verge Maria— ivàlgam Dèu vall
— ^hont teniu las vostras fillas — muller leal?
^hont teniu las vostras (illas— viudeta igual?
— A la cambra son que brodan— compte i' Arnau ,
à la cambra son que brodan— seda y estam.
— ^ Me las deixariau veure— muller leal ?
^Me las deixariau veure — viudeta igual ?
—Massa las espantariau— compte 1' Arnau,
massa las espantariau— ivàJgam Dèu vall
— Deixàume 'n endú una filla- muller leal,
que ab mi passarà las penas — qu*estich passant.
— AIxis com las heu guanyadas— ivàlgam Dèu vall
tot sol com poguéu passàulas — compte V Arnau.^
— Solament la mes xiqueta — muller leal,
solament la mes xiqueta,— i viudeta igual.!
— Tant m' estimo la mes xica — compte 1' Arnau,
tant m^ estimo la mes xica — com la mes gran.
— iPer qué no caseu las fillas— muller leal?
^Per qué no caseu las fillas — viudeta igual?
— Perquè no linch dot per darlas— compte 1* Arnau ,
perquè no tinch dot per darlas— jvàlgam Dèu val!
— Al cap d' avall de la escala — muller leal,
al cap d' avall de la escala — ne hi ba V arjant.
— Son monedas malguanyadas — {vàlgam Dèu val!
son monedas malguanyadas— compte r Arnau.
— ^Abonl teniu los vostre fills— muller leal?
^ahont teniu los vostres fills — viudeta igual?
— A la cambra son que jugan— jvàlgam Dèu val !
à la cambra son que jugan— compte I' Arnau.
— ^^Ahont teniu las vostras criadas — muller leal ?
^Abont teniu las vostras criadas — viudeta igual?
— ^A la cuyna son que rentan— compte 1' Arnau,
— oG — k la cuyna son qne renlan — plata y eslany. — ^He Us deixariau veure — muller leal? JHe Jas deixariau veure — viudela igual? — Massa las espanlahau — compte V Arnau, massa las espantariau — ivàlgam Dèu vall — ^Ahonl teniu los vostros mossos — muller lealf fAhont teniu los vostros mossos — viudeta igual? — A la pallissa que dorman — compte I' Arnau, ala pallissa que dorman — ivàlgam Dèu valt — Paguéulos be la soldada— muller leal, paguéulos be la soldada — iviudeta iguali — Aixis que 1' hauran guanyada — compte I' Arnau, aiïis que I' hanràn guanyada— ivàlgam Dèu vall — éQuina hora es que 'I gall ja canta— muller leal? ^Quina hora es que '! gall ja canta- viudeta igual? — Las dolz' horas son tocadas — compte I' Arnau, las dotz' horas son toüadas — {vàlgam Dèu vall — Ara perdia despedida— muller leal, ara per la despedida — démnos las mans. — Massa me las cremariau — compLe I' Arnau, massa me las cremariau — [vàlgam Dèu vall
— 57 — /ert 112. — Al estable son que donan — gra à n* als cavalls.
/<T*1I4.
— Paguéulos be las soldadas— muller leal, ja veyéu las mevas penas — iviudeta iguali
NOTAS.
Aqueixa canso se confon moltes vegadas ab la tradi- ció del mal cassaUorí\ne no es altra cosa que una imi- tació d' una rondalla del nort. Los pagesos prenen tan à lo serio la existència de aqueix condempnat que cada nit tè que fer per forsa sa carrera seguit de mi- llers de gossos y en c^ompanya de la que fou sa ay- mía, que fins hi ha un vent que P acostuman a anomenar del Mal cassador y ben à matents son, quan aqueix ayre bufa, à tancar la porta de sas masías à fi de no sentir de tan aprop los renills dels cavalls, los udols dels gossos yJa fressa de la cavalcada que se- gons ells travessa pèl entorn de llurs casas. Es tanta la convicció que de haverlo sentit tenen mes d* una ve- gada, que pagès hi ha que ho juraria davant de un Sant Crist.
cPocas tradicions se conservan en Catalunya tan vivas y localisadas com la del Compte Arnau; sa mo- rada encar avuy se ensenya, donantse per tal una casa coneguda ab lo nom de Parnau entre Ripoll y Campdevano. — En lo corral del monestir de Ripoll se donava una almoyna deixada per la família de Arnau y que rebian los pobres sens respondre Deu lipach,)} (V. Milà. — Muestras de romances catalanea inédilos.)
Cada dia 'us faig la oferta— compte 1' Arnau. Oferta. Es lo pa y vi que porlan los (ael^ k\^^%^<^-
ya pera bè dels que han mort. A fora escoslum durlhi cada dia fins à ser complert l' any desprès de la mort del per qui's fà. Se du dintre d' un cistell tapat y abans d' alsar l' hòstia se dóna al capellà: en aqueixa missa, que resa, lo qui ofereix, ajenollal aprop del sa- cerdot, hi hà damunt del altar una plata y en la bara- na d' aquesta, enganxadas y cremant, cinch cerillas. En las ciutats s' acostuma à feria oferta deixant la panareta tapada ab un panyo negre damunt del al- tar y llavors las cíncb cerillas s' enganxan en la ba- rana de la panera, cremant mentres dura la missa.
Que com mes me feu I' oferta — mes pena 'm dau. Se funda aqueix vers en la creencia en que està 'I poble de que, qui condempnat se 'n va d'aquest mon, eternament déu patir sens que pugacap oració mi- llorar sa sort; y ans al contrari tothom esta cert de que,sí per ell resos se díuhen, en Uochde mimvar llur
LA DAMA D' ARAGÓ.
«NMNTE fSPRESirO
í
dúJce
^
A A .ra . ifé n'ii ha luia
ca-Je^-De-ra
(U^l'vl ■? I ^^ "f^f
ros-sa liar-jri ,
.iafim. al£ U,
i
filmada.
3 J J > J'
Ay a-Bio - - ro-da A^.na Ma -
— 63 —
A Aragó n' hi ha uDa dama — que es bonica com un sol, tè la cabellera rossa — )i arriba fins als talons.
I Amorosa Agna Maria robadora del amor I
Sa mare la pentinava— ab una pínteta d' or, sa tia los hi esclaria — los cabells de dos en dos.
I Amorosa Agna Maria robadora del amor I
Cada cabell una perla, — cada perla un anell d* or, * cada anell d' or una cinta— que li volta tot lo cos. Sa germana 'Is hi trenava — ab una cinteta d' or, sa padrina los hi untava — ab aiga de nou olors, sa cunyada *ls hi lligava— ab un floch de nou colors , son germà se la mirava — ab aquell ull tan ayròs. — Si no fossem germans propis— nos casariam tots dos. A la fira se V emporta— à la fira d' Aragó, de tants anells que n' hi compra— li càuhen del mocador, los criats van al darrera— plegantlos de dos en dos. —Senyora Maria tinga,— tinga, tinga 'Is anells d* or. — Germà meu anem à missa,— anem à missa major. Al entrar ella à la iglesia — llensa una gran resplandor. Al pendre 1' aiga beneyta— las picas se tornan flors. Las damas quan la van veure— totas li varen fer lloch. Las damas seyan à terra,— ella en cadireta d' or. Capellà que diu la missa — n' ha perduda la llissó:
* Eix yers sols 1^ hem trobat en lo romancerillo del Sr. Milà: nosal- tres no ben pogut arreplegar cap versió en que bi fos.
McoU qiif I' ajnilava— no li 'n sab donar raho. ^Do uul es aquella ilama-qne Ilansa lania esplendor? i, .g (iiij, ii^r rev (lo Fransa— (çermana del d' Aragó, Tsl Wi9 n* '" ^''''^" croure-miréuli lo sabató fear«u los Ires Ho» •'« '"""ï '^^ ^'■"'='^ "■' -^"Só-
[ Amorosa Agna Maria robadora del amor I
Variants.
<■ «rmaDa los bi trena— los cabells de dos en dos,
f'trs n. tí entrar ella à l' iglcsia— los altars relluhen d' or.
fen il. pesprcs (l'aquest vers s' acostuma afegirnlii un perD<
— 65 —
Cada cabell una perla— cada perla un anell d' or. Son germà se la mirava— ab aquell ull de 1' amor. • Si no fossem germans propis— nos casaríam los dos. Jal' agafa ab sas mans blancas— y la munta à n' el silló. Se la n' ha portada à vendre — à la fira de Lió. Ne demanaren cent onsas — ne tragueren cent y dos. Lo jove que I' ha comprada— ja s* en lò per tot ditxós. No la deixa anar soleta — ni à missa ni à sermó, V endemà n' era diumenge — à missa anaren tots dos. AI entrarne de la Iglesia— los altars lluireu tots. Al pendre V aygua beneita — los anells li cauhen tots. Als criats que la acompanyan — los cullen de dos en dos. Quan las damas la han vista— promplement lin* han lloch. Las damas seuhen à terra— y ella en cadireta d' or. Capell^ que diu la missa— n^ ha perduda la llissò. Per dir dotninus vobiscum — diu et cum espirilu tuó.
NOTAS.
Eixa canso tè à mes altres comensaments, com son Unperayre lè una filla y A Paris n* hi ha una dama, emperò '1 de la nostra versió es lo mes popular. De las quatre 6 cinch diferentas tonadas que tè,hem triat la que *ns ha paregut mes bonica y sobre tot mes po- pular. No es solzament aquí en Catalunya que T he- roïna de una canso n' es una donzella que 1 poble se hi mira en presentaria fresca com un pom de flors y plena de gracias; entre 'Is cants provensals popu- larS) també n' hi ha un que diu:
La rosa de mai à Thereso ma mio,
es pa *nca 'spandido poinl de roso ,
à qu la úounarai polnl de &o\\t%,
— (!6 —
belo filho revlraU-vouí. n' i à fach present,
Aquelo qu' a la raubo rosso quao s' en v' à la messo
que 11 va tant ben, sembl' uno princesso... que soun careignaire
s. mm m gaijcía
■OBCRXrO
í
^
ma — re
^
j un
^
MI ((n'elb
/rre,» _
i
Jaume
^^
^
de fia . . li _ cia
m
— 7! —
N' era un pare y una mare— y un fill qu* etl dos tenian, feren una prometensa— à ^ant Jaume de Galicia
d' anarhi gayató en mà—y rosaris à la cinta.
Quan foren un poquet lluny — un poquet lluny de la vila
encontraren un hostal — que hi havia una fadrina. La fadrina del hostal— dihuen que n^ era atrevida. Diu la fadrina al romeu:— Dóm un bes per cortesia. — No ^u mana la lley de Deu,— ni sant Jaume de Galicia. La fadrina del hostal— va dir que s'en venjaria. N' agafa* una tassa d'or — ab que '1 seu oncle bevia y la fica à lo sarró— mentre '1 pelegrí dormia. Quan es hora de dinar— la tassa d' or no hi havia. En sent hora de sopar— la tassa d' or no 's tenia. La fadrina del hostal — diu que '1 fadrí la tenia. — Si jo tinch la tassa d' or — que *m penjin al mateix dia. Li registran io sarró^y la tassa d' or hi havia. Lajusticia rigurosa— lo va penjà' al mateix dia. Però son pare y sa mare— no deixan de fer sa via. Quan ne son à la tornada — lo seu fill veure volian. Diu la romera al romeu:— Jo per allí hi passaria. — No passeu per Mlí muller — que '1 dolor vos revindria. — Revení' ó no revení',— resaré un* Ave Maria. Aixis qu* ella se hi costa — veu que '1 seu fill se movia. — ^Com ets viu lo meu fiUet — com ets viu ab tants de dias? — No tinch d* ésser viu ma mare — ab tan bona companyia? Sant Jaume me tè pels peus— y la Verge per la cinta, y lo cap lo Esperit sant — que il-lumina nit y dia. Anàusen à cal Veguer,--à cal Veguer de la vila; trobareu que està dinant — menjantse gall y gallina, quan arribareu allí— li direu ab cortesia:
— 7! — ^ tfiíV tv ^«airt senyor Veguer— à vostè y I» companyia v«í«JnK'Slwiyà 'I meu lill—qu- encara està plé tie vida." -I^iu it' atjui Oona boja— no 'm d!{i;àu tal bojerJa <^ltl> tau PI» viu vostre lill — com aquest gall y gallina, to t*ill ^ posa à cantà', — la gallina al plal ponia. — .VKó es miracle del cel — miracle que Deu envia. l>D.tp«uiareii 6 1' infant— y penjaren la fadrina.
Variants.
1 lligall — y 'I pcnjau al maleix dia. /-ersitf.
Uiu la romera al romeu — que 'I seu fíll veure volia.
— Abont vols anar dona loca— ahont vols anar dona mia ,
de lan lluny com lo veuràs— à plorar te posarias.
l)e lan lluny com lo va veure— j'l P'ora com si's moria.
Sant Jaume lo lè pèls peus, — pèl cap la Verge Maria,
— 73 —
Primer la van as^tar — ella moll mes mereixia.
Emperò la generalitat dels que aquesta canso can- tan no 'I dihuen aqueix vers. Nosaltres seguint la costum I' hem suprimit pus no ^s pot negar que trau tot lo bon efecte del acabament.
NOTAS.
Eixa canso es molt antiga, aixis nos ho dona à en- tendre la paraula veguer que alguns, be pochs, la cambían ab la de batlle, paraula molt mes moderna. Si cap dupta 'ns cabés de sa antiguitat nos la desvane- xería al instant eix tros del llibre de concells de Jau- me Roig, en lo qui s' hi troba tot sencer V argu- ment d* eix cant.
Una vil hosta roin disposta
llavors tenia
en sa posada
una bregada
de pelegrins
vells é fadrins,
hu li *n fallà (^agradà?;
e requestà
li fes plaher,
no 'u volgué fer;
la vil bagassa
mésli la taca
dins son fardell;
parlintsen éll
menys la trobaren, fent que i pentjaren.
Los altre;s tiren llur vol compliren; com se tornaren de fet anaren veure *1 penjat.
Poch apartat del gran cami, viu lo fadri: dix: «Despenjàume, bencvt Sant Jaume m' ha sustentat.»
Lo gran pecat fonch decobert, é fonch pus cert.
.il (uitMileiit,
a IIuT (tuerellft, yi}t ma ra vel la (luacuyls ocells,
presents lots ella, ressacilaren é alt cantaren gallina é gall.
Sens entrevall 1' hosta dampnada prest ToDCh penjada.
;Lllbre de concells, llibre 11. Ccm volçvi p«ndr« ftejotiia. 1.* part.)
LO DIA ÜE S. CRISTÒFOL.
eon ^niii
TCMPO GIUSTO
•í Si m li
\
i
ra
^
jle San fríA.
r 1 - mor j*in
.dar
<*a.fueJla
li _ ra . n
plu.ja que
ti _ ra - li
i' a. que -.lla
li . ra « li
plu.ja que
li n* 8t n
fi
▼i
— 'iO —
Del dia de Sant Cristòfol— be me 'u puch ben recordar d' aquella pluja que feya— d' aquella pluja que fà.
iSi 'm tira V amor y <m toca, ^ si -m toca bè 'm tocarà,
tirali y tírali , tírali , tírali sinó se 'n va!
Me *n varen treure de casa— no *m volgueren dar sopar^ ne vaig pendre la escopeta— y me 'n vaig anà' à cassar.
iSi 'm lira 1* amor y *m toca, si 'm toca bè *m tocarà, tirali , tírali , tirali , tirali sinó se 'n va!
No *n trobo cassa ninguna— pera poderli tirar
sinó una pobre pastora — que guardava *I bestiar.
La pastora està dormida— no la 'n goso à despertar,
ne cullo un ram de violas — y al pit las hi vaig tirar.
Las violas eran frescas — ^la pastora 's despertà.
— Digàume la pastoreta— ^de qui es lo bestiar?
— Las ovellas del meu pare, — los moltons del mèu germà,
las cabretas ne son mevas,— los cabrits del rabadà.
iQue cercàu per aqui jove?— ^que us hi pensa vaho trobar?
— La vostra amor donzelleta— si me lo voliaho dar.
— No 'u héu de dir à mon pare— ni tampoch à mon germà,
ni tampoch à ma germana— qu' aixi ningú no 'u sabrà,
sinó als aucellets que volan— y no saben de parlar.
Ni havia un de xarraire— y tot ho va anà' à contar.
— 80 — — Ay trisla y desgraciada — que veig vení' à mon germà I Pislons y pislola porta— y la vida 'm llovaràl — No t' espantis pastoreta — ell à tu no t malara, primer jo perdré la vida— abans ell no '1 tocarà.
|S1 'm lira I' amor y 'm toca
si m toca be 'm tocarà,
tírali , lirali , lirali ,
lírali sinó se d va!
YlRUNTS
Gn lo P.omancerillo del Sr. Uilà hem vist comensa- <la eixa canso aixis:
Cua matinada fresca — raig torlir per 'nà à eattar.
/en 10.
Ja se n alsa y se m' acosta — ab un roch a cada mà. — Que "n feu aquí, lo bon jove — que n veniu qui à cercar? — L' amor vostra Uonzellela — si 'm la volguesseu donar. — Deoianéula à lo meu pare — y també al meu germà,
LA lilílA DEK INFANT,
1
fíW\ m('ui\ 1,1
A0A6I0 3
SOSTCNUTO )
I t Tr}. I
im
Lo liOA rey sen va a c a^. # i ereac» na gtfy»
. sar
lo lion
rcjr y la re _
mf
dim.
^^
. ^i ^ na no ^a ^e .
^^
fe^
. Ah. nin -^ al pa
^St
^iP f cr^if cen do .
■^v
— 85 —
Lo bon rey se 'n va à cassar— lo bon rey y la regina , no 's queda ningú al palau— sinó l' infant y la dida.
V infantò no vol dormir— ni ab bressol ni ab cadira, ni tampocií ab un pom d' or— que la dida li tenia.
La dida feya un gran foch— per veure si dormiria, ab 1' ardoreta del foch— la dida s' es adormida, quan la dida 's desperta— trobà l' infant cendra viva, la dida ne fa un gran crit:— {Yàlgam la Verge Maria! que si Vos no m' ajudeu — de tothom seré aborrida de comptes y de barons— y gent d* alta gerarquía. Verge si *m torneu 1* infant — corona de or vos faria, y à vostre fill preciós— corona de plata fina. Ja surt lo criat del rey: — ^Que *n teniu la meva dida? — He perdut lo pomet d' or— la prenda que mes valia. — Dida veus aquí diners— compréune un à la botiga. — Gom lo pom que jo he perdut— no 'n venen à las botigas. — Dida veus aqui diners — compréune à la argenteria, y si allí no *n venen d' or — compréune de plata fina. Quan ella es à mig carrer — troba la Verge Maria : — Verge si 'm torneu V infant— corona d' or vos faria, y al vostre fill preciós— corona de plata fina. — Tornéusen prompte à palau— no esligàu tan afligida, allí trobareu l' infant— que tot sol ne fa joguinas. Se 'n torna dintra M palau— troba al rey ab la regina. — ^^Honl teniu , dida, l' infant- que *1 rey véurelo volia? — Posadet dins del bressol— jo i* hi deixat que dormia.
5
Eslant en eixas rahons — l' infant ^ent plorar la dida: ja se 'n puja escala amunt— ab una gran alegria. Seme'l veu dins del bressol — dins del bressol Ten tjoguinas. — iVàlgam la Mare de Dèu!— iVàlgam la Verge Maria!
Vasiants,
Ter» i.
Allà en lo palau del rey— un gran convit n' hi havia.
Veri3.
Don Dalmau no vol dormir— ni ab bressol ni ab cadira, sinó à la bora del foch— y à la falda de la dida.
Vers 5.
La dida feya ud grau foch— de llenya verda d' alzina.
Vm\L
AI cantaria , cada cop que 's comensa la tonada se torna à repetir la lletra dels dos hemístichs del vers darrerench.
Coneixem del mateix cant eixa versió provençal :
Lou rei à 'no noarriço— plus belo que lou jour; elo s' es endourmido — lou Dauphin au coustat, mai quand s' es revelhado— P a trouvat estouíTat. N' en pren sa courbelhelo — les pedas vai lavar. Lou rei qu' es en fenestro— la regardo passar: — Et ounle vas, nourriço, — que Dauphin plourarà? — N'aguetz pas poou, moun mestre,— jou l' ai ben malhoulat. — Entouemo-te, nourriço,— servanto V y anarà. La nourriço s^ entouerno — plouranl et souspirant. —Mai que n* as-tu, nourriço,— que sies tant estounad'? — Pardoun, pardoun, beou sire,— vous I* auge pa* avouar. — Abl digo tout, nourriço,— te serà perdounat. — lou me siou endourmido— lou Dauphin au couslat, quand me siou revelhado — 1* ai Irouvat estouffal. Au bout de tres quarts d' houro— la mandon pendourar. Quand es sur la pontenci — Dauphin s* es revelhat: — N' en pendelz pas ma maire— que 1* a pas meritat, pendetz.n* en la servanto— que m* avié 'mpouissounat.
No posem la traducció d' aquest cant, per que es prou ràcil r entendre!' en la llenga mateixa en que està escrit. Lo desénilàs es diferent del de la canso catalana. Sens pór de fer errada en nostre judici, po- dem ben bè assegurar que nostra canso valt molt mes que la provençal.
Eix argument se troba en altras versions contat de diferents maneras ; n' hi ha una en que la dida se 'n va à fer dir una missa à la mare de Dèu de la Pietat , y 'J noy resucila quan sou a\ ^n^tv^Vx.
Ed una altra lo infant parla aixis qu* arriva la jus- tícia y mentres que la dida 'I ctis dins de la moria- lla. De lolas manerasse véu en eixa canso un fon- do de vrilat històrica moll mes marcat que en altras que per lals passan y son lingudas.
ílH/lí
i
AROARTE
^ .tas sal .tan^to Us
meu a.Tnor m'iia tra . ]ut
.ca..iiTa 10 meu a.Tnor m'na cr
— 93 —
N' hi havia tres germanetas^totas tres dins d' un jardi , totas saitan , totas ballan. — la mes gran ja 'n fa un suspir.
Per un' altra de montanya
lo meu amor me ha trahit I — ^ Períf ue suspiréu Maria ? — ^ Perquè feu tan gran suspir? — Encenéume *l candelero — que me *n vull anà* à dormir.
Per un' altra de montanya
lo meu amor m' ha trahit I Escala amunt s' enfilava,— tot pujantia ab gran fatich ; al sé' al entrant de 1' arcoba— un infant ja n' ha parit. — ^Ayl Ull meu de mas entranyas— dígasme d' hont has eixit, si te 'n dono la mamella^no^'n trobaré pas marit , si te encarrego à una dida — ne seràs mal assistit, si te 'n tiro à la riera— no hi haurà cel pera mi. Lo fill del rey s' ho escoltava — passejantse pèl jardi. — Donàuli vos ia mamella — que ja trobareu marit , de cent homes que tinch d' armas— triareu lo mes bonich y si cap d' ells vos agrada— vos ne casareu ab mi, que 'n tinch la dona malalta — y s' acaba de morir y si Deu no me la mata— ja la faré jo morir. La Maria que i' escolta— ^ja me ii respon aixis: — Ay traidor , déixala viure- mateix farias ab mi.
Per un' altra de montanya lo n)eu amor m' ha trahit I
NOTA.
Tenim de lo mateix cant una altra versió que diu :
— íll —
Ud üiaeran tres ninelas— (otas ires Glavan lli ;
totas caiilan y s' alegran, — la Clarela res no diu.
^i Perquè no canlas Clareta ? — No solías ferho aixis.
— Sinó catilo ni m' alegro — es perquè línch lo cor Irisi:
enceDéume '1 candelero — que me 'n vull anar al llit.
A 1' entrada üe ia cambra— Dèu I' ha JiiuraiJa d' un fill.
— Ay fill meu de mas entranyas— ni may que jo t' hagués visi!
si jo mateixa te 'n crio — no 'n trobaré pas marit.
Lo rey s' estava en finestra— y tot aix6 ho ha sentit.
— Criàusel , crlàusel Clara— que no 'us fallarà marit.
Ara venen mas armadas— y 'us lo triaré bonïch ,
y si cap no vos agrada— jo serè 'I vostre marit.
Las armadas son vingudas— y ella n' ba trobat marit.
L' ÀUCELLEÏ.
ll(i;ti:U,
ALLE6R0 , RORTROPPO \
A «qui à
dalt en a.quest
.Ta. Qninopot
• re de - li - tós, viutfa-ino.
- »9 -
Aquí à (lalt— en aquest prat UI) pomeret— hi tinch plantat,
que no 'li pot viure
qui no 'n sab de ben aymar
que no *n viurà.
Qui no pot viure delitós
viu d* amorelas,
qui no pot viure delitós
viu del amor. de pomeretas— n* es carregat ben bermelletas— d* una meytat,
que no n* pot viure
qui no 'n sab de ben aymar etc. y ben groguetas— de I* altra part. (Jn aucellet— se hi ha ajocat que tè lo bech — sobre daurat y las alelas— la meytal, y la cuela— de cap à cap. Un cassador— 1* hi ha apuntat. — Ay, cassador— no *m tiris pas que del rey so— molt estimat y de la reyna — mes que cap; menjo y bech — al seu costat dormo ab un llit— encortinat. Lo cassador— ja li ha tirat. Los mariners— estant cridant: — Ay d' ahont ve — aquesta sanch? lYe de la guerra— ó ve del camp? <jVe de la terra- ó de la mar? ió es la del— aucell galant que per lo rey— ha estat criat, ^
molt ben sérvtt— y mal pagat? Ay quan lo rey — aixó sabrà, lo cassador^arà matar.
Aquesta canso tè una pila de variants , sobre tot en lo responement. Bn Lo Remancetillo de En Ma- nel Hilà hi (robem aquest:
Ay, que no 'n «uft dt viure, viure, viure, ay, que no 'ntab ie viure y aymar.
En la Garri{;a y pobles de 1' entorn de Granollers, hi cantan eix altre:
lAhonl poeari 'I nuu toncA toia lafiordel IHri, Uiri,
LOS ESTUDIANS DE TORTOSA
d vi ce.
TEMPO 6IUST0
A la
^i la de Tor.
.to.-sa tfMha
tres es-tu-dí.
ants qarlise
^ei .jcen los es
-tn - dÍ8 pe-ra
ser.ne ca.pe. dim
Jlaufi pe-ia
ser.Tie ca.pe »
- nans
— 105 —
A la vila de Tortosa— n' hi ha tres estudiants
que 'n segueixen los estudis — pera serne capellans.
Ja n^ encontran tres ninetas — tres nínetas molt galants, comensan de tirar xansas, — xansetas las van tirant.
Las ninetas son traydoras^usticia van demanant;
no passa l' espay d' una hora — que ala presó Ms van portant.
Lo mes petit que hi havia — nit y dia està plorant,
y 'I mes gran 1' aconsolava: — Germà meu no ploris tant,
que 'n tenim un germà à Fransa— servint al duch de Rohan
que si la nova sàvia — ne seria aqui al instant,
mataria jutge y batlle— y tots los seus escribans.
Lo jutge se ho escoltava— per una reixa mòlt gran:
— Calléune, calléune presos-que d' aqui ja 'us ne trauran.
A las duas de la tarda— ja Ms ne donan paper blanch.
A las quatre de la tarde — al suplici 'Is van portant.
Mentre 'Is penjan y despenjan — lo seu germà està arribant.
Ja 'n pregunta al' hostalera:— ^Qu' es aquest brugit tan gran?
—Es que *n penjan y despenjan — tres pobrets estudiants.
— Calleu, calleu I' hostalera— ^per ahont hi serè abans?
— Passi per la carretera— ó per las pradas y camps.
Ja'n baixa del cavall negre — y se 'n puja à un cavall blanch.
De tant que '1 cavall corria — las periras van foguejant.
Ne desen vaina la espasa, — pica I' esperó al cavall.
— Apartéus' donas prenyadas — apartéuvos al instant
que l' infant del vostre ventre— no 'n puga patir cap dany.
Quan es al peu de la forca— ja 'n sent lo darrer badall.
Ab la punta de la espasa— ja 'Is hi va tallà' '1 dogal.
Los fa un bes àcada galta:-Deu vos perdó 'Is meus germans.
Adéu vila de Tortosa— be te n' iràs recordant.
A la vila de Tortosa— entraré jo à foch y sawclv.
— 106 — De la sanch del sftnyor julge — los carrers se 'n regaran; ea la sanch de las oinelas — los cavalls hi nadaràn; y de las testar dels homes — montanyas se n' alsaràii. Adéu vila de Tortosa — no (' hagués conegut may!
Variants.
— Lo mes gran mòlt ne plorava, — lo mitjà no plora tant, y'l mes xic h los consolava: — Germans mena no ploreu tanl.
—De la sancb de las ninetas — ríberas ne correran ,
ab la sanch del senyor julge — ^jo me 'n rentaré las mans.
Lo nom de la persona à qui serveix ab las armas lo germà venjador, cambia lambè moll: lo mes comú es donarli eisos tres noms Duch de líoliait , tloii Ro- land , y rey Duran. Hem escullit lo primer per sem- blarnos lo mes apropiat al caràcter de la composició.
Al) lot V cme havem vist algí
ISABEL
Aunicna
^
^ ;■ l• l•
Dol - %9
CA — va —
r^^r. jhjf ^ ?
^^
üerf
Tren^
p P P P
d•t.E• ca.iiu..rft _dai, ton a.nata i
P P !? f.
a ro.lau.Ba
da
ma.
■ïr— ..7]/
— III
Dotze cavallers — dotze camaradas son anats à Tremp— à robà* una dama:
quan ne son à Tremp — sola V han trobada
sola en un balcó — qu^ à la fresca estava.
— Senyora Isabel — ^ha sopat encara?
— No per cert senyors—que no linch pas gana.
Mon pare no hi es — ni tampoch ma mare,
son al Aragó — que volen casarme
ab un mal vellot — que à mi no m' agrada.
— Senyora Isabel — ha de ser robada
à la mitja nit — ó à la matinada.
— Robada serè — sí M lladre m' agrada.
À la mitja nit — sent soroll per casa.
— Delxàume vestir — que eslich despullada.
Ja I' agafan dos — un per cada banda;
ab escala d' or— ja I' han devallada;
ab un cavall bianch — se P han emportada;
ab capa de seda — la n' han abrigada,
y ab un mocador — li han tapat la cara
perquè no la vejin — son pare y sa mare.
Quan son à cavall — encontran son pare.
— iQui n* es eixa dama — que va tan tapada?
^que 'n lè pòr del sol — ó de ia rosada?
— No lè pòr del sol — ni de la rosada,
sinó del ayret — que *n talla la cara.
Un xich mes avall — troba sa germana.
— ^^Qui n* es eixa dama — que va tan tapada?
que 'n tè pòr del sol — ó de la rosada?
—No *n tè pòr del sol — ni de la rosada
— lli — üino del ayrel— que 'n talla la cal-a. Al ser mes enllà — De Iroba à sa mare. — ^Hont vas Isabel?— ^hont vas desditxada? Baixa de cavall — y anémsen à casa, demà à missa iràs— ben acompanyada, lo patge al costat— com toca à una dama.
NOTA.
Cada cop que 's comenaa la tonada se lè que tor- nar à dir la lletra del vers darrer.
^^'' MAfiíNüfi.
1
m^to f^reair9
j i I I I I
A la ^•.ra 4e la
— 117 —
A la bora de la mar— n' hi ha una donzella que 'n brodava un mocador — qu* es per la reyna.
Quan ne fon à mig brodat — li faltà seda: veu vení' un bergantí y diu:— lüh de la vela!
Mariner, bon mariner— ^que *n porteu seda?
— ifie quin color la voleu — blanca ó bermella?
— Bermelleta la vull jo — que es millor seda.
— Entràu dintre deia nau— triareu d* ella.
— Quan es dintre de la nau — la nau pren vela.
— Mariné *s posa à cantar — cansons novellas.
— ^Ab lo cant del mariner — s' es dòrmideta;
ab lo soroll de la mar — ella 's desperta.
— Quan ella s* ha despertat— ja no 'n véu terra;
la nau es en alta mar, — pèl mar navega.
— Mariner, bon mariner— porlàume à terra
que à mi 'Is ayres de laj[mar — me n donan pena,
— ^Aixó si que no *u faré — qu* heu de ser meva.
— ^De tres germanas que som — so la mes bella.
V una es casada ab un duch — 1' altra es princesa
y jo pobreta de mi — so marinera.
L' una du faldillas d* or— 1* altra de seda,
y jo pobreta de mi — *n duch de estamenya.
— ^No n' es d' estamenya, no, — que n* es de seda
no sou marinera, no,— que *n sereu reyna,
que jo sò lo fill del rey — de 1' ïnglaterra,
y set anys que vaig pèl mar — per vos donzella.
— 118 —
Vahiantí.
Vmt.
Oue broda d' an mocador— la flor mes bella.
Verí I.
Veu venir un mariner— pèl mar navega.
Ter* 6.
— ^^De quina seda voleu — blanca ó bermelta?
Vers. 13.
Quan ella s- ha despertat— pèl mar navega.
Ver* 51.
La una tè un vestit d' or— 1' altra de seda.
Entre 'I vers 22 y 23 se hi acostuma afegir dos
— 119 — en tols los paisos En Suècia du per nom Lo nnuixe- ret, y acaba aixis:
«La nina esclamantse, diu: — «Ayl que desgraciada sò! quin mal casament me veig obligadaà ferí» — Lo nauixerel se hi acosta tol jugant ab sa espasa: — «Fa-» ràs un casament tant bo, que desditjarne de millor no pots.— Jo no sò nauixer. So fill del mes brau rey de V Inglaterra )) *
Un lletrat inglés molt amich nostre nos ha ase- gurat també que en Escòcia n' hi ha una, y no deixa de ésser molt notable , que's canta ab una tonada igual à la ab que naltres canlém Lo mariner. En Itàlia ab eix argument hi tenen dos cants populars; dels dos ne posarem mostra perquè 's veji la semblansa que hi ha entre la versió de Catalunya y las Italianes.
ÏL CORSALE.
—Oh marinar de la marina — oh cante-me d* una canson. — Monte'bela, su la mia barca — la canson mi la canteró. Gaandlabelal'èstajta'n barca, — bel marinar s'bütacante'. L' han ndvigàpíd'sincsentmia,-sempre cantant cula canson. Cuand la canson l'e'sta* fürnia,-Ia bela a ca* n* in vOl torna*. -Sejgíàlontan pi d* scincsent mia-sej giàlontan da vostra eà.
Il marinàro.
—Son leva*-me na matin — bin da honora.
Son andajta ant* el giardin — coje d' roseta.
Mi rivolto anvar al mar,--i* e' tra barchèta;
una 1' era carià d* or— e 1* auta d' sada,
una 1' era d* rOsa a fjor,— 1* a' la pi bela.
—Oh veni, bala, sül mar— à aampra* d* seda.
—Mi sül marn* a vi)j pa 'ndaS- eh' i hai nen de moneda.
— liO —
— Oh veoi, bela, sül mar— faruma crèdit. Cuand la bela 1' e' sül mar,— largo la vela. — Harinar, bel marlnar,- tire'-me a rival — A riva pOs pa lire', — che '1 mar s' artlra. —Marinar, bel maríiiar, — Üre'-me a sponda 1 — Aspooda pOs patiré', — 1' mars' asprofonda. — Marinar, bel marinar, — tire'-ma a gjajra! — k gjajra püs pa tire', — che 'I mar s' aslarga. — Se me pare al lo savejs,— rarla la guera. — Se ¥09 pare lo savejs — faria pa guera; che mi son e' 1 Tjol dèi re— de l' lügblltera.
L\ ESOÜEKPA.
ANOAin i
^
Fer mes
I liti
^«'m carn. tes am ~
^^
p
.W.dai L^fri .va,
Io^lUj
(I /' i' ;' '' I i;
< jàa ab t« no^ ven 4ra]
'^^^^
/ ai ^ ^ai.rA na « tolt La gn .
i
I '. Attà
rl
1
— 115 —
—Per mes que 'm caBtes aubadas
La gríva, griva 1 casada ab tu no *m veuran,
La griva ban ! abans me *n faré una truyta
La griva, griva ! que pèl aiga irà nadant.
La griva ban !
—Si tu te 'n fas una truyta que pèl aiga irà nadant , jo me 'n faré pescador que te n^ anirà pescant.
—Si tu te fas pescador que me *n anirà pescant, jo me 'n tornaré una griva , ginestrons irè menjant.
— Si tu te 'n fas una griva y ginestrons vas menjant, jo me ^n faré un astor que te n' anirà cassant.
— Si tu te fas un astor que me 'n anirà cassant, jo me ^n tornaré una llebre d' aquell bosch que n' es tan gran.
— Si tu te fas una llebre d' aquell bosch que n' es tan gran.
(
jo me 'n faré un cassador que te n' aoirà Urani.
— SI tu 't ías UD cassador que me n' anirà liranl, jo me 'n posaré un vestit hont las balas no hi podran.
—Si tu i« fas un vestit hont las balas no hi podran, jo me 'n faré I' esbatser que te I' anirà estripant.
—Si tu te fas 1' esbarser que me I' anirà estripant, jo me 'n [ornaré una iierbeta d' aquell prat que n' es tan gran.
— Si tu le fas una herbela d' aquell prat que n' es tan gran, jo me 'n faré 1' aiga fresca qus te n' anirà mullant.
— 117 —
— Si tu te 'n tornas la lluna que pèl cel irà volant, jo me ^n tornaré lo núvol que te n' anirà tapant.
— Si tu te fas lo gros núvol que me n' anirà tapant, jo me *n tornaré una flor que 4s ulls s' hi enamoraran.
— Si tu te fas una flor que Ms ulls s' hi enamoraran, jo me *n faré jardiner que te n' anirà regant
—Si tu te fas jardiner que me n' anirà regant, jo me *n tornaré lletuga, lletugueta de enciam.
— Si tu te tornas lletuga, lletugueta d' enciam, jo me tornaré la terra que te n* anirà criant.
— Si tu te tornas la terra que me n' anirà criant, jo me *n tornaré una monja V en convent me ficaran.
«
— Si tu 't tornas una monja, en convent te ficaran; mes jo *m tornaré un fraret y t' aniré confessant.
— Si tu *t tornas un fraret que m* anirà confessant, jo me 'n tornaré una morta y à la tomba 'm tiraran.
— 128 — — SI ta te fas una morta que i la lomba tirarin, jo ne 'n tornaré una caixa y dins meu te ficaran.
Varukts. lambè s' hi cantan eïxas posadas que naltres hem tret per lletjas.
— Jo me 'd tornaré lletuga, lietügueta d' enciam. — Jo 'm (Até oli y vinagre y 'Is dos irem barrejant.
— Jo me 'n tornaré una plata, una plata de biram. —Jo serè dels convidats dels que més te menjaran.
NOTA. A Provensa, enire sos cants, també li teoea aquest
LA DAMA DE TOLOSA.
AIOAITIHO COR MOTO
— 133 —
k la vila de Tolosa — tota la gent va fugir
menos una noble dama— que 'n tè pres lo seu marit.
Set anys fa que lo tè pres — y altres set que no 1' ha vist, set y set ne fan catorze— que no ha vist al seu marit.
l]n dia anant à la plassa — Capitel-lo véu venir.
— Capitel-lo, Capitei-io — tornàume lo meu marit.
—Si vols que M marit te torni — has dedormí'abmíunanit.
La dama gira y se 'n toma,— à son marit ho va dir.
— FeúhOj feúho noble dama,— feúho per amor à mi,
qae quan jo d^ aqui dins surti — se recordarà de mi.
La dama gira y se'n torna— se'n va à fer lo qu' ell li ha dit.
Descordantse la cotilla- la dama fa un gran suspir.
— ^iQue suspiras noble dama?— ^Perquè fas tan gran suspir?
— ^Si su^piro, es que suspiro — pèls amors del meu marit.
— No t' espantis noble dama— ja '1 veuràs demà 'i matí.
L' endemà à punta de dia — noble dama 's va vestir.
Tot cordantse la cotilla- ja 'n và fer un gros suspir.
— ^No suspiris noble dama — no suspíris pèl mant.
Cinch mil homes tihch en armas — triaràs lo mes bonich,
y si cap no te 'n agrada— jo serè lo teu marit.
Treu lo cap à la finestra — véu penjar lo seu marit.
— W haveu llevat l' honra meva,— heu penjat lo meu marit,
Capitel-lo, Gapitel-lo — vos recordareu de mi.
La damase *n vesteix d* home — yalreyse'n vaanà'à servir.
ün dia fent centinella— Capitel-lo véu venir:
— Detente aqui Capitel-lo— ara es hora de morir.
— Tingueu pietat, senyora,— tingueu pietat de mi.
— La pielal qne tinguéreu — al penjar lo meu marit. Li dóna Ires punyaladas: — la primera 'I va ferir, la segona cau en terra,— la tercera (a morir.
Se 'n va à trobà' al comandant — al comandant de Madrit — Deu lo guart lo comandant — ^si 'I vol treure '1 meu marit?
— Noble dama es matinera; — à las qualre del mali treu lo cap à la finestra — véu passar lo seu marit.
I en 19. Tres Ulls ne llnch à la guerra— triareu lo mes bonich.
fm 28. —Se d' arrenca una pistola — y prompte n' hi posa 'I dit.
NOTAS.
\
LA MORT ÜE LA NÚVIA.
iim t^a-iMi. 'I
i'on dúliaíeiM.
ANDANTE <
A . i OU uvu
li» di .. a
l't \iSú\JJ\
iSant J« .
^^
i
^
ii'fAdí..a .da
^
/Os 3»/
I ^j''''.iiJJ J
a ra la/ralara la .
n f X 1 1 pp ^- —
i
— 139 —
Lo dia de sant Joan — n* es diada senyalada.
A Deu vila de Ripoll entremig de duas aigas.
Carrè amunt y carrè avall — vaig puntejant la guitarra.
A Deu vila de Ripoll entremig de duas aigas.
Ja la veig dalt d'un balcó — soleta que *s pentinava
ab onapinteta d'or — y un escarpidor de plata.
Ja n' hi tiro un anell d* or — de set pedras viroladas ,
ja n* hi üro un mocador— lot brodat d* or y de plata.
Poso la sella al cavall, — cosleta amunt me n* anava,
lo galó negre al barret,— la sabata ensibellada.
Quan à mitja costa sò — sento una veu prima y clara.
Ja me 'n giro al costat dret — veig la meva enamorada.
Ja me *n giro per detràs — me la veig sota una mata.
Pego volida al cavall — drot à casa seva anava;
quan vaig ser à mig camí — sento tocar las campanas.
Veig venir un amich meu — que depressa caminava.
— ^iMe sabrias di* amich meu — per qui locan las campanas?
— Amich meu jo t* ho diré — per la te\a enamorada .
— Vàlgam Deu com pot se* això — no hi ha un quart que 1* he deixada .
Giro la brida al cavall — cap à casa seva anava. Aixis que^ n' entro al carrer — veig mitja porta tancada. Cortina negra al balcó, — lo meu cor se me n' hi anava. Ja me 'n pujQ escala amunt — com si jo fos de la casa. Pujo M primer esglahó, — pujo M segon de la escala, al ser à dalt del replà — me la veig amortallada. Ja me li agenollo als peus, — ja li destapo la cara.
— IW — — Amor meu no'm toquispas — que jo'n fora condempnada. Vesten à baíg del saller — (robaràs la meva mare; digas que 't donga las claus — las claus de la meva caixa, trobaràs un anell d' or — de set pedras viroladas, trobaràs un mocador — tot brodal d' or y de plata. En lo calaixó del mig— trobaràs las arracadas, en lo calaixó de baix — trobaràs I' anell de plata, y lo fel de carmesí — dessota la roba blanca. Desprès ves à cal fustei^-digas que 'ns fassin la caixa quelafasslnun poch gran — perquè 'Is dos hi pogàm cabre.
NOTAS.
Pèl regular acaba esta canso ab los dos versos se- güents que naltres supriïnini pus trauhen tota la poe- sia à la composició :
Ja se n' arrenca un punyal— y se 'n dóna punyalada.
— -Vàlgam Deu com pot se' aiió— doas morts en una casal
Fixis la atenció en lo vers 20 y s' hí trobarà qne 's fa esment de una costum avuy desconeguda en
— 141 — mes avall. Qualsevol diria que aquella es composta dels dos cants catalans.
La RIPHOVATIONE.
in questa tera sí '1 gh' è d' ün bel giovin— che s' vO maridà;
al fa cercà' la sua signora — gh' la voran no da'.
Gentil galante per qael rifiuto — s' c tan magonà,
1' ha salütato ü saoí amici,— I' è andà a soldà.
Da li poc* tempo ricev' *na letlra,— ben ben sigillà
dpve a gh' disiva che la sua signora — I' è in let ammalà.
Gentil galant va dal capitani, — si mette ai so' pe':
— Sior capitani, mi clami 'n grazia — che 'm daga al congè.
Al capitani si i ghe domanda: — aCosa na vori fa ?»
— «D* andà' trovà' la mia signora — eh' I' è 'n lett ammalà.»
Qaand' le' fü stato presso à la villa, — líi 'I sente à sonà':
1 soD campàn che sonan da morto ; — «A chi mai sarà?»
Qaand' le' fíi stat in mez' al paese.—lü '1 sente a cantà' :
si y 1' è '1 convoi dia sua signora , — eh' la van à sotterà 1
Gentil galante sprona 'I cavallo, — el volta di strà.
— «Adés eh' é mort' la mia signora — mi torni soldà.
Addio padar, aJdio madar, — addio paren t'l
M' avissi dat la vostra fia, — sarissi content.
Entre *ls cants populars provensals un n' hi ha que ab lo títol Pierrot , íorma part de la colecció publicada per Mr. D. Arbaud, qual cant es molt pa- regut y casi igual à la nostra Mort de la núvia.
L' HOSTAL DE LA PEYRA.
1
/.(T/T'l 1 1 dl i/r.>,
ülLfUETTI
n ■aocuTt
f
j' j' J' í
lios.ta] de la
r r
/#r# cresc.
— in —
Al hostal de la Peyra (olà) — damas hi van anar ja 'D trucan à la porta (olà)— j^ 'n responen qu' hi ha? (olà)
Som unas pobres damas (olà) — si *ns volen allotjar, óbrals la porta mossa (olà)-— y dèixalas entrar, (olà)
Dihuen à la mestressa:— ^Qué hi ha pera sopar?
N' hi ha tunyina ab seva, — hi ha congra y bacallà.
La una no te gana, — 1' altra no vol menjar,
l' altra està pren yadeta— vol anà' à reposar.
Demanaren un quarto — per podershi tancar.
La mossa se las mira — no li van agradar.
— Agafa M llum tu mossa— véslashi à acompanyar.
Quan foren à la cambra— se varen despullar.
La mossa n' es traydora — pèl pany las va guaytar.
Se *n baixa à baix la mossa — se 'n posa à suspirar.
— ^De que suspiras mossa *^—i que tens pçr suspirar?
— Qu* haig de tenir mestresa — que nos volen robar.
Portan calsetas curtas— pistolas als costats.
Aneu al llit mestressa — qu* à nit jo vull vetllar,
qu* avuy si no m' enganyo— nos tenen de robar.
Al sè' al llit la mestressa— ella al escó 's posà.
Quan son las deu tocadas — los lladres sent baixar.
Quan entran à la cuyna — ella 's posà à roncar,
ne feya la dormida— damunt de uns sachs de grà:
tres gotetas de cera — al pit n' hi van tirar.
La mossa n' es traydora — ronca que mes roncar.
Lo un ne deya al altre:- Ben adormida està.
Un bras de criatura — al foch ne van tirar.
— Qui està despert, s' adorm;— qui dorm, no 's despertarà.
Ja 'n surten al deforase *n posan k x\w\aT.
— 148 — La mossa n' es traydora — la porla 'Is vatancar. —Obra la porta, massa — cent esculs le 'd vull dar. —Ni per cent ni cinquanta — la porta s' obrirà. — Aquell bras de criatura — si me 'I volguesaes dar. — Lo bras be te '1 daria— mes no 'I pucb apagar. —Dins la pica del oli— lira], s' apagarà. —Treu la mà per la porta— que 'I bras t« 'I v«ll donar. La moBBa n' es traydora- la mà li va tallar. — T' asseguro criada — que me 1' has de pagar, ab sanch de las tnas venas — la mà me 'n vnll rentar. Hostaler de la Peyra— te 'n pots ben recordar. La criada que tens — la pots ben estimar, que te 'n salvà la vida— y 1' hostal de robar: de tres fills que tú 'n tens— li pots donà' à triar. Y si cap no li agrada— ja hi ha qui la pendrà.
Variants.
fm 16.
— Ay mestressa , mestressa — hem allotjat soldats 1
LO ROMEU.
ANDANTE
I I M
.ffli . a vuiL
a MÍ8 - Aa
i
^
m
a Ment _ ser.
i^
1
R 0 _ mi _ a
^m
.cal .;sa , .L<i
dl^ _ cal .
I
í
Tomada
fe
^
.r ' j I
?
f
.sat
È
([ui
de ]
m
Ver _ ^e
cou .
^
i
/r_ -
^
fue . da
(fe-
^
í
..rai.
— 153 —
Lo roméu y la romeua — van à missa à Montserrat , la romeua va descalsa— lo roméu va descalsat.
Qui de la Verge confia may queda desamparat.
La romeua està prenyada,— no sap 1' hora del seu part;
se *n gira cap endarrera:— Ay que 'n sò lluny dej'ehinatl
Qui de la Verge confia may queda desamparat!
Se 'n gira cap à mà esquerra — no *s troba ningú al costat;
se 'n gira per la mà dreta — troba una dona al costat.
Tan bon punt com la va veure — deslliurà de un bell infant.
— Qui sou vos la bona dona — quetan prest m' haveu aydat?
— Jo sò la verge Maria — princesa de Montserrat.
— Si sou la verge Maria — lo meu fill vos siga dat.
Jo 'us lo dono mon fill, Verge ,— jo *us lo dono de tot grat,
féulo bisbe, ó bè canonge— ó bè abat de Montserrat.
— No *l vull bisbe, ni canonge,— ni abat de Montserrat,
serà un angelet del cel— que cantarà al meu costat.
Vafiant. Vers 10.
— Si sou la Verge Maria — prenéume lo meu infant, véuse aqui lo meu fillet, — prenéulo per caritat.
LA FIliA DEL MAKTXAN
ri^
li
t/J mm .1,111 tm u
IIMHTIIIIK
' COM enreshl•le
il•i'i- n I I 1 1
la n . lU
^é
Id mart
^
^
m^
.ilei^étla mes
^ItL i Pel ♦
kt - _ la M ti
^^
^^
I I I f|
h mes ke^lla
AO.
^' al .traí n'iú 1m mos
t ?íd. ♦ Ped. «. . •♦■
' '!■ '' ]■
i
^^
e -. Ba, la U . ironj-. ieu
k U .ron .
•♦■ Ped.
IJ 11^
I r ii I I
i
AvBL ^.na dta^'e _ Ha, la In.rou |. doB.
jiuJ'iü'i
1 1 |
||
9 |
"jíi |
|
4.- |
vii» |
|l*IMt»u»l.
.'Z:*i^ •""
— 159 —
La filla del martxant— díuhen qu' es la mes bella no es la mes bella no— qu* altras n* hi ha sens ella,
labirondon, labirondon, quina donzella,
labirondon.
Quan ella va à sarau— se posa boniqueta, lo faldelli bermell— enribetat de negre,
labirondon, labirondon quina donzella
labirondon.
La *n trauhen à ballar;— à la dansa primera,
lo ballador li diu:— Amor sou pesanteta.
— ^En que m* ho coneixeu?— Be es prou de ben coneixe,
Ja cintureta *us creix — y 4 davantal s* aixeca ,
y el faldelli bermell— d' un pam no 'us toca à terra.
— Culliu això Joan,— tirého à la riera.
— Tiréuli vos amor— qu* això no es cosa meva.
Los pescadors del rey — pescan à la ribera,
n' han pescat un infant — bonich com una estrella.
De tan bonich que n' es — lo por tan à la reyna.
Lo fill del rey ho sap— y la fa presonera.
— Calleu, calleu amor— que *n sereu presonera:
à la presó del rey — vos sereu la mes bella ,
vos hi estareu set anys — no *n veureu cel ni terra.
Al cap de los set anys — treu lo cap en reixeta:
la veu un passatger — que s* ha enamorat d,* ella....
— Torneu demà al matí— la veureu veslideta,
vestideta de blanch — ab lo butxi darrera,
Lo Sant Crist à las mans— cantant lo miserere.
Uuan ella va passar — davaol de casa seva,
ne va arrenca un gran crit:— [Vàlgam Deu, mare meva,
si m' Iiaguesseu casat — al cap de la guiíiEena!
VlBIàNT.
Vers 19.
—Al cap de los set anys — treu cap ala finestra,
iie véu passà' un baylel— Cfue n' era üe sa terra.
— Baylel, lo bon baylel— ^que hi fan à aquellas terras?
— De des que vos no hi sou — hi hahagudas moltas guerra^,
\oi barcos van per mar, — las galeras per terra.
Í^ATARÍNA.
íWBíTí.'i
ml: «««SI
lUEMEnO
^m
í
^^
ï
I I iTTl-
rí . _ . ul te if peu.
tresc.
dpn»
r7\
f' p r f'^
ti.ika. tm tan
. ti .na^ tm
' r ^i'
(i P f' H V ' P
^
;-••>^^
^
des .
• '"■■|•|•
. M.U i'm Ur Tent^ tm
Jl ' Jn
^^^
tm a.m• ^f .m .
.í-ií^-l
m^^-é^ |
'fm |
Jmij |
|
. -i~---^. |
:-^-i |
-.^=^f:--.^r»-.^' |
--- -Sa. \ |
— 165 —
Catarina se *n pentina,
Un, tan amorosa, à dessota tV un torrent
tin, tan amorosament.
Cada cabell que se 'n trenca
tin, tan amorosa, malehia *ls seus parents
tin, tan amorosament.
Malehia pare y mare
tin, tan amorosa, son marit primerament
tin, tan amorosament.
Son marit se I' escoltava
tin, tan amorosa , aquest enrahonament
tin, tan amorosament.
—Calla, calla Catarina
tin, tan amorosa, ja *t faré mudà' d* intent
tin, tan amorosament.
«Quan eras à casa Is pares
tin, tan amorosa, anavas ben malament
tin, tan amorosament.
«Ne duyas vestit de borràs
K
lin, tan amorosa, abpedassos mes de cenl Un, tan amorosament.
"Ara dus vestit de seda
Un, tan amorosa, brodat ab un Til d' ac^enl
tin, tan amorosament.
«Anavas à guardà' cabràs
tin, tan amorosa, per aquell bosch y torrent
tin, tan amorosament.
«Anavas descalsadeta
tin, tan amorosa, trepitjantne gebre y neu
tin, tan amorosament.
«Tenlss code de fusta
tin, tan amorosa, y ara 'I tens d' or y d' argent
— 167 —
u Tornaràs à guardar cabràs
tin, tan amorosa, per los boschs y los torrents
tln, tan amorosament.
«(Aniràs descalsadeta
tin, tan amorosa, trepitjantne gebre y neu
tin, tan amorosament.
NOTA.
Entre las cansons provensals n< hi ha una que du '1 mateix responement, responement molt conegut à Fransa per cantarse en la canso la Vieille.
La vielho s* en vai es dansos s* asselo pres d* un galant,
tant amourouso, s* asselo pres d' un galant tant amourous^ment.
La vielho se melt* à rire
li mouestro dones dents davant,
tant aumourouso li mouestro doues dents davant
tant amourousament.
1.A POHüÜEYKULA.
j
^^
^
n
fet fe n A'ka ftt
i
^
ï
/> J>
per ^e
^^
ï
^
^^
^
^m
tels Its ca . Ti. . . lers^ les ea . ra . flers
i la
#ieE.Ta1ia.jaa i a
.ne lia . jan d' a . né.
mivm^- '
^S3.'
^
— n:i —
Lo rey n* ha fet fé' unas cridas— unas cridas n* ha fel fé' perquè tots los cavallers — à la guerra hajan d' ané'.
Lo cavaller En Guillem— aquell també hi ha d' ané'. tè la muller tan bonica — que no la gosa deixé'.
Ja 1' encomana à sa mare — perquè la goberni be,
ó qae Ho li mani feynas — qu' ella no las puga féS
que II compre filoseta — y I' ensenye de filé'
y també didal de plata — y 1' ensenye costures
Las feynelas qu* ella feya — son planxà', cusi' y brodé*,
si '1 broder no li agrada — que li 'n fassa fer mitjé,
si lo mitjé no li agrada — que no li 'n fassa fer re.
Quan lo cavaller fou fora — porqueyrola la 'n fan sé'.
— ^Porqueyrola, porqueyrola — es hora d* anà' à avié',
llevat la roba de seda — y pòsal la de borré.
Jo t' en poso set fusadas — y un feix de llenya també.
— ^Ay sogra la meva sogra! — ^^ahont aniré à avié'?
— ^A 1' alsinar d' En Guillem — bon alsínà' hi sol havé'.
Al cap d* avall de set anys — lo cavaller ha torné.
Un dia cantant soleta — véu venir tres cavallé'.
En Guillem ne diu als altres: — Caminem à tricoté
queunaveu que n'hi sentida — m'apar qu'esde ma mullé.
Deu vos guart la porqueyrola — Bén arrivat cavallé.
—No 'm diriau porqueyrola. — ^de qui son los llorigué?
— Del cavaller En Guillem, — Deu lo guart allí ahont e*.
— ^^Me diriau porqueyrola — que 'us han donat per brené?
— ^M'handatunxichdepad'ordi—y encara prou n'hi hagué*
— Anem, anem porqueyrola — que ja es hora de encorté.
— Set fusadas tinch al dia — y las quatra tinch de fé,
y un feix de Uenyapèl vespre — que à fé es lo ç^u^ 'xxv^^'sa.vík^^í
— ni —
Se D' arrenca <le I' es|iasa — fa petà' un avpllané' > ab la putjla de I' espasa — un Teiv ile llenya li 'n té'; ile tant soroll com ell feya — uii porcell n' hi fajiguè. — Purqueyrola, pori|ueyrola— ^honl hi hauria od hoslalé*? —Vagi aquí à casa la sogre.— btrna víila solen fé" Oe capons y ile gallinas — y alfEun [lollaslre lambè. —Anem, anéni porqueyrola — que ja es hora d' encorlé'. — No aniré à ilormir à caxa — i|ue be prou me 'd guardaré. —Si que hi vinilrà^ porqtipyrola— i|ue jo le 'n defensaré, Ouiïn à casa n' arrivaren — li va dir lo cavallé : — Porqueyrola, (lorqiieyrola— (jfue le 'n donan per sopé'? — l'na sopa de pa iV ordi — fnie prou I' haig de meiieslé*. -Hostalera, la hoslalera— ^iful vindrà ab mi à sopé'? — Qne hi vinga la nostra jove, — ma lilla la 'n guardaré. —Set anys no hi menjat en taula— y altres set me n'estaré: menjaré al cap de I' escala — com si fos un ua llebre. —Hostalera, la hostalera- «qui fa llum al i-availé? — Que 'n Tassa la noMra joie, — ma filla la 'n (guardaré. — Hostalera, la hostalera — ^qui vindrà ab mi a cuixé'? —Que hi vin;» la nosira jove,— ma lilla la 'n guarrlaré. — Abans jo no hi aniria— de finestra 'm tiraré. 1 al) home- t:
— IT!) — NOTAS.
Eix romans es molt anlich y fili mes ó menys di- recte de la canso bretona los dos germans. De esta canso los provensals ne feren una ab lo titol lapaur- chríreto y d* eixa isqué lo nostre cant. Las termina- cions en é no es lo que *ns fa creure que sia tret del |>rovensal, res de això; mes >:i 'ns ne fa estar certs ía igualtat casi literal deis dos cants. Posarem al peu d' aquesta nota la traducció del cant Bretó y I' origi- nal del cant deia Provensa, y toihom podrà jut^^ar per sí mateix. Lo personatge que representa al ma- til en la versió provensal, lè per nom Guill*:m de Beau- voire; en la bretona passa I' acció al castell de Fouet En la canso catalana també porta per nom Guillem lo compte, si be es veritat que en certs indrets se lí dona també M nom de En Francisco de Flores.
LOS DOS GERMANS.
«
— Si me *n vaig .i la guerra , com penso ferho. ^ahont ficaré ma muller ? ^A qui deixaré ma dolsa amiga pera que me la guardi? — Enviéula a casa, ger- mà meu ! Si *ra voleu fer content, enviéula à casa y s' estarà ab mas fillas que son de bona familia!
Poch temps desprès feya goig de veure *l pati del castell de Faoüet tot plé de cavallers , tots ab la creu roja sobre I* espatlla, à dalt de cavall, y abson peno cada un d* ells: venian à cercar al senyor del castell per anar à la guerra.
Tot just havia aquest eixit del castell, quan ja lots, (yrans y petits, comensaren à dir à la jove esposa : — Trayéuvos lo vestit de roba bermella y poséuvosen un de roba blanca: poséuvos un vestjl blanch qu* anireu à guardar béns
— 178 —
Set any» de carrera la pubre dama no feu allre cosa que plorar : passals que foren los set anys li va vindré un xicb d' alegria y encara un poch de g9- nas pera cantar.
Y un jove cavaller que tornava de la guerra senti de lluny sa dolsa veu que cantava.
— Aturat ! palge pren laR bridas del cavall: senlo aqui dalt de la muntanya una veu dolcissima que can- ta , y eixa veu avuy fa set anys que la vaig sentir per primera vegada.
— Bon dia, pageseta : ja haureu dinat, tota vegada que canteu tant , no es aixi? — Lo meu dinar , gra- ciasà Deu, ha sigut un tros de pasechque m' bi men- jat aqui mateix.
— Digàume . bermosa donzella , abont podré tro- bar boslal per' mi y bona berba per* mon cavall? — Cavaller, anàu é casa mon conyat y ti-obaréu un bon Iht; aneu à casa mon conyat y vostre cavall tin- drà herba fresca.
— Gracias, joveneta; ydi^àume ^es ofici vostre, lo tindré que guardar bénsi" — Mon marit esà la guer- ra, y eivií es \a ríili6 perquó 'ni fan ser pastora.
- 177 - casa de mos pares ja hauria regat ab ta sancli lo llindar d' aqaella porta.
LA POURCHKIRETO.
N* es Guilhem de Beauvoire — que se voou maridar , la pren tan jouveneto— se saup pas courdelar. Au bout de cínch semanos— à la guerr' es anat. A sa dono de mero — Ja vaí recouraandar: — Vous recoumande, mero, — de li ren faire far; la felz pas an* à i' aíguo, — ni fierar, ni pastar, mandetz-la à la messo , — fassetz-la ben dinar ; emé les autros daraos — mandetz-la |)rouraenar. Au bont de cinq semanos— les pouercs li à fach gardar. S' en vai sur la mountagno — et s' es mes* à cantar. De tant que elo cantavo— fai resciantir la mar. Et Guilhem de Beauvoire— qu' es delà de la mar: — Semblarie qu* es ma fremo— (jues'es mess' à cantar? Ob! pagi, moun beou pagi, — la fau anar trouvar; inete la sello rougeo,— les estríous argentats; ÍOQ passarai par terro,— tu passaràs per mar. A travassat montagnos ,— montagnos et la mar. — Digatz, la pourcheireto — me fariatz pas goustar? — Ai que de pan d' avoino— à-n-un cru>eou passat, et de trempo pourrido, — mos pouercs 1' ant refusad'. — Digatz, la pourcheireto — vous voudriatz retirar ? — ^Mes sept fuayos de soyo— soun encar* à fierar, et moun fagot de verno — es encar à coupar. Derranco soun espeio — soun fagot li à coupat. — Digatz, la pourcheireto, — ^qu me retirarà ? — -ílnalz veire 1* houstesso— que vous retirarà. — ^Boun soir, damo 1' houstesso — me voudriatz retirar? — Dins uno belo chambro— iou vous farai couchar. — Digatz, damo I* houstesso — I* y a degun per sou pari'' — L' y a que la pourcheireto — que vau pas 1* esperar. — Fau que sie pas grand cavo — se vau pas 1* esperar. Venetz, la pourcheireto, — venez-vous dounc sopar. En se mettent à tauró— elo fai que plourar.
— nl•l —
—Ou' avetz. ia pou re hi' i re lo. — que fcU reu que plourar?
— L' y a sept ans <ju' à la lauro — iou n' en ai pins iioupat.
— Oigalz. ílarao !■ bousiusso — !■ y adegun percouchar?
—L- y a que la poiirclieirelo— ««e la vonretz menar?
Eoü la pren el I' embrasso,— enr eou la faí mounlar.
Doou liech à la feneslro— elo se vaigilar:
— Oh Guilhem (leBe.iinoire,— <[uesjes delàla mar,
íe Dioii le Tai la gracï — de )iDusi|uer relouroar ,
la cruelo de mero— m' a ben abamlonnal.
— Oh! taizets-vous madamo,— siou ce que desirali.
— Ahl mouslreU-me la baguo— que ioo vous ai dounal.
íjuand \en lo malinado — Iou jour per se Ie*ar:
— Le\o le poureheirelo.— los poueres íene gardar.
souQl ilarríer la gamalo — que fan ren que rcnar.
— Aneli-I> ïou*, ma aiero,— que lesa pruuo gardals:
se u' eriaiz pas ma mero, — \ous Tanou peodourar.
Mai eoumo siaU ma mero — iou tous faraí murar,
entre les doues muralhos — I' aiguier I' y ralhara.
Vejis ara si es ó no 4^ llelra per Ilelra eixa cao- sò igual a la caialan». Ab una sola cosa 's diferencia V 65 en los assonanls. Los d' eixa son en a y *)s de aquella en e. Això que sembla ser una prova en con-
LA FLOR Oli V[LA-P»mTPiAN.
— 183 —
— Franciscà demà *us convido— à la plassa à traure ball à la plassa de las verges— vos sereu la principal.
jAdeu y adios Franciscà
la flor de Vila-Bertran!
L' endemà quan va a la plassa — la troba qu' està ballant; fa dus passos endarrera, — veu venir dos capitans.
jAdeu y adios Franciscà
la flor de Vila-Bertran!
— Senyors demano llicencia— per ser soldat de cavall. Ja li entregan la motxilla,— la motxilla y un cavall. Ne dóna tres toms per plassa, — tota la gent vaguaytanl. — Aquell jovenet tan guapo— s* ha fet soldat de cavall. Ja 'n véu à la Francisqueta — ab llàgrimas cara vall. — Franciscà vos sou la causa— que sò soldat de cavall. D* homes ja'n trobareu d'altres,— caséuseab lo qui volgàu, Fadrins que veniu al mon— una cosa *us eücoman*. No 'us fieu de las donzellas— tolas tenen lo cor fals. Jo n' hi festejada una — de la edat dels catorze anys. Lo temps que l' he festejada — sempre me n' ha datenganys,
m* ha privat de menjà' y beure, — nr ha fel posar cabells blanchs.
iAdeu y adios Franciscà la flor de Vila-Bertranl
NOTA.
Véginse las notas de la mort de la núvia.
1
LOS PRESOS DE Ll.EYDA.
AlUGREUO KMOOERATO
é=i
caniabUt sosíenulo
t
$
i i- ^ ^
la ]»re_só de
m
^5
I
5
pre.608
.608 lli
soa
i la TÍ .da
'uiJ^ll
mi .
. a
p
±
f
eres.
i ' i i
i^
dim
^N
los pre.Boe In
^W^=^
*-i
80TI í la vi^L• « -
i. J' P i'
— Il•lH —
A la presó de Lleyda^toU los presos hi son:
La vida mia tots los presos hi son la vida amor !
de trenta y Ires que n* eran— no *n cantan sinó dos.
La vida mia no 'n cantan sinó dos la vida amor I
La dama se 'Is escolta— detràs de un finestró,
los presos se n' adonan — tots paran la canso.
— ^Perquè no canteu presos?— ^perquè no canteu tots?
— Com cantarem senyora — sí estem en greu presó,
sense menjar ni beure — sinó una volta al jorn,
y encara aquesta volta — nos ne donessen prou.
— Canteu, cantéune presos— que ja 'us ne trauré jo.
La dama va al seu pare— à damanarli un dó:
— Ay pare, lo meu pare, — un do vull que *m deu vos.
— Ay filla Margarida— ^quin dó vols que jo H do?
— Ay pare, lo meu pare, — las claus de la presó.
— Ay filla Margarida — això no *u faré jo.
Demà serà disapte — y *ls penjarem à tots.
— Ay pare, lo meu pare, — no 'm penjéu I* aymador.
— Ay filla Margarida— ^qui es lo teu aymador?
— Ay pare, lo meu pare,— es lo mes alt y ros,
lo de las calsas blavas— y lo barret rodó.
— Ay filla Margarida— serà *1 primer de tots.
— Ay pare, lo meu pare, — penjàumen à m\ ^ loV.
-^Ay filla Margarídar^&ixó no 'u faré, bo.
— m —
Lhs roriras son ric [)laU — y '\n dogals seran <l' or, y à caila |>am de forca— iiri ramellet de flors perquè la geut quan )}assl— üifta ; o; \y quina olur!» y à mea un pare noslre — per' lo pobre atniaitor!
VaHIAKTS.
l'er» 1.
—En la presó del Biste- tots los presos lii son, cenl y cinquanta presos — canlan una canso. La dama està en lineslra, — escolta la canso; los presos la n' han vista,— lots paran la canso.
/ ers li.
— Ay nila Margarida— al \ó no |)0l ser no.
—1.0 dl' las calsas blanciïs,— jaqueta de color. En lo roman'-erillo de Gn Manel Hi)& lpi trobem
— 191 —
— Eixiu, eixiu los presos— no 's quedeu per mi no. Anéusen à la Fransa — à dictà* una oaiisò que filla de don Jaume — *us iia tret de presó. Lo que mes poch corria — era 1 seu aymador.
També 's coinensa avesadas aixís :
— ^A la ratlla de Fransa — n* hi ha una greu presó.
A mes de la (ornada que posem en la nostra ver- sió, n' hi ha una altra que sol c{*ntarse també moll y la componen eixas dos paraulas que res volen dir. — lAi ela . Liró.
NOTA.
En lo cant provensal tilolat ranfhineln hi ha ests versos :
— Vouere moun ami Piarre— que n* es dins la presoun. — Belo , ton ami Piarre— te lo perdurarem. — Se pendouratz moun Piarre— pendouratz-nous tous dous. . . Garbetz lou eou de rosos, — tapetz-me iou de flours ;
tons les roomious que passoun — n' en penciran quauque brout.
Diran : Diou ague I* amo — des paures amourous.
LO FILI m^ ur
ïflH .m\ .Iji
i
AMDAITE
(ta
Affettv9S•
l' l' l' I
\
Si B* e .rai tres ni «
^
"^*l uiu c^M
" H '
r M r
.me . tasimea aj ?
Ufc^^^a^to
treg n^e.rn trta
h b l• ^
^
^^
tres n'e.raatrea.
lí u_iia1i Tca .ta lu ^
I líí:^í g f
' I u í ^ i^rf I
ÍZTÍI.
j I Ji. I I
^^H Ji. Jt Ji
.^a . 4a I mea aj !
L al.tra les.ten iiaeimeB
L rf
a
av f
L' al . tra 1 ea .
4 ' =^
3
- ten.
— 197 —
Si b' eran tres ninetas— (imes ayl) tres n' eran tres: I' una 'n renta bugada— (imes ayl) 1' altra 1' estén.
L' altra ne cull violetas^dmes ay!) pèl flll del rey. Lo fill del rey passava— (imes ay!]ab un pom d' or.
Ja 'n tira una pedreta, — toca 1' amor, tòcala ben tocada— al mig del cor. —Si t' he fet mal 'moreta?- Penso que no, un idch y no pas gayre — al mig del cor. —Si t' he fet mal 'moreta— be *s curarà; prou barbers n' hi ha à Fransa — pera curar. Y si aqueixos no hi bastan— d' altres n' hi ha: prou diners n' hi ha en bossa— pera pagar. —Al hortet del meu pare— un' herba hi ha que cura d' amoretas, — 'neula à cercar. Mentre son à cercarfa — sent tocà' à morts. La Marieta es morta, — Deu la perdó. ^Ahont li Taràn 1' absolta?— Sota '1 balcó. Ni en balcó, ni en finestra, — ni en finestró, sinó en una reixeta — fent oració. La oració que ja 'n feyan — llantos y plors.
Variants. ren 1. Tres ninas hi ha à Fransa— hora d* un riu.
JO
— 198 —
l'en 1.
Tres DÏnetas rentavan — sota d' un pont,
fer» 1.
Un dia 'm passejava — per Sant Feliu,
hi vaig trobà' una oreneta— que hi feya niu elc.
Se bi posa k vegadas est acabament.
Esta canso qui 1' ha treta— no es home, no, es nna donzeileta — de Halarò, tè la boca xiquela— com un pinyó, la cabellera llarga— fins al taló.
NOTA.
També 's troba à Provensa va cant molt pare; à n' aqueix, que da per tilol Belho Calho!
Prene mou» aubaresto — I' y van tinr; n' en ai tirat sur quatre — les ai manquad', ai tirat sur ma mio— iou I' ai blesaad'.
LA ENRAMADA.
MOANTE
fiU àe la VaU.
-^ïi«nt
f
■M'
— 2o;í —
Jo sò fill de la Vall-d*-aura— m* he criat à Castelló quan vaig ser gran me posaren— d* aprenent à Besalò. *.
Acabat 1* aprenentatge— m' he posat festejador,
ne festejo una minyona— que 4 seu pare no *n vol, no.
Mes encara qu' ell no 'u vulga— ab ella *m casaré jo. Los meus companys sempre m diuhen-no tela donaran, no. Jo n* hi faré una enramada — de rosas y d* altras flors. Mentres feya la enramada— ne veig vindré dos senyors, J* un era lo senyor batlle,— 1* altre un senyor regidor. Me cridan: «Detente al rey»— y se m* acostan los dos. Ja m' agafan y me 'n lligan — y 'm portan à la presó. — Senyor batlle, senyor batlle— ^perquè *m porta à la presó? — A la presó no te hi porto— ni per lladre, ni traydor, sinó perquè vull que 'mdigas — d*honthas tretas tantas flors? —Senyor batlle las hi tretas — de las penas del meu cor!
Varíants.
f^ers 10. Mecridan:«Detenlealrey))-jo*lsresponch «Viva *ls senyors!
Fers 14.
Feslejas una minyona — que '1 seu pare no 'u vol, no,
y també ne vull que *m digas-d* hont has tretas tantas flors.
1 . Uej alò per Besa/ú.
/
CATAIILVA m ilú.
■HI 1)1 AííllIM'
cantahUe
TEIPO 6IUST0
8* _
k
^
^ .,^ I' /'
_ta'l pont de Li-
e
Lf'Lf t-j-
ren .ta la Vu. "jf* ^^* '^^
^
í^^
(
^
ren -ta ah »a cu
Ld rn
-- ttya — — ei
a. ;«
— «09 —
Sota M pont de Líò— ne renta la bugada, no renta sola no— que renta ab sa conyada.
Odò! Gatarína l• amor!
Ja 'n passan tres galants— que V han assaludada :
ja n* hi diu lo mes gran: — Quin cos tè aquella dama!
Ja n' hi diu lo mitjà: — Pera mi fos criada.
Ja respont lo mes xich:— Fora malagonyada.
La sogra es dins del hort — que tot s' ho escoltava,
n' agafa M picador, — te 1' ha bastonejada;
de tants que n' hi ha dat— per morta 1' ha deixada. Catarína se 'n va, — sobre '1 llit s' es tirada. Al cap d' una hora y mitja— sa sogre hi es pujada. — Catarina l' amor— iquin mal teniu vos ara? Del mal que jo ne tinch — prou n' esteu enterada. — Per un bufet ó dos— al llit vos heu ficada? — ^Be passa de bufet,— bufet y bufetada, alséune lo llansol — y també la flassada, miràu dintre del llit — veureu la sanch com raja. Alsa un pam de llansol — y un altra de flassada y *n veu un gros infant— que pèl llit bellugava. — Catarina 1* amor— ^quin metge voleu ara? — Lo metge que jo vull— la creu y la mortalla. — Catarina 1* amor— ^quin testament feu ara? — Testament que faré— no *us agradarà gayre. Lo vestit de vellut— tornéulo à cal * meu pare, lo del dias de festa — donéulo à ma germana, y '1 dels dias feyners — donéulo à la criada. Las joyas que jo tinch— à la Verge del Carme.
1 . Cal per casa '/.
— 11* —
— Calarina l' amor— y à mi ^qne 'm dei«a ara? — Lo que vos deixaré — no 'as agradarà gayre: lo meu maril penjal, — la sogra esquarterada, la conyada que tíncb— ja le haguessen cremada.
NOTA.
Ab lo litol Lo belo Üargoutoun entre 'Is cants po- pulars provensab, n' hi trobem on que es casi igual à aquest; emperò no es tan bonich, de moll, com la t^atarina de Liò. I' aquit n'a vis venir— Ires ehivaliers d' armado.
-lOlajofíefm -oSieguesso lo ma mioio li:— iCoucharío ben em' elo!» rit — qu' es darrier la baslido,. qu' a 'ntendu les prepaus— tenguls à Margarïdo, n' es anat derabar— tres bletos d' aumarino e n' en a tant routul — descús sa paur' .esqnlao que Gouloun n' a restat — mai de siei me chagrino.
Se lou premier a dicb^ Se lou segoand a dicb: Se lou dermier a dich: Souií conquin de mari
LA l'ASÏOKliïA.
i
iTf r
T«iii ftr a _ ■
^^
— 215
^Que li donarem à la pastoreta? ^Que li donarem per anà' à ballar? Jo n' hi vull donar vna caputxeta y à la montanyela jo la *n vull fé* anar. Y à la montanyeta no hi trona, ni plou, y en la terra plana tot lo vent ho mou.
Sola l• ombreta, l• ombreta, V ombri,
flors y violas y romani,
NOTA.
Aqueixa canso te un cantabil preciosissim y molt egre; perçó hem posat aquí sa lletra, que ben poca ^sa es. S' arriba à fer molt llarga, cambiant lo nom 3 la prenda que 's vol donarà la pastoreta. Aixis 5r exemple *s diu jo li vull donar dos àrràcade- .s; unas. faldilletas; unas mitjetas; unas sabate- rs etc. Quan s'acaban las prendas de roba, ab que gens la fantasia del que la canta se vol vestir à pastora, s' acaba també la canso.
\
CANSO DE NADAL.
À
AUEBRETTO KMOBCRITO,
11
fan {ré.zi9.
^^
U le-
J'l' r I
- sem .¥r» c•n.|'e .
^lat c•iL•Ídt ae re . . ti . ra^
M
4e íkrsc•.ro .
.nat, ttt lo mon ad . .mi — Ta^^^un cm
^ cea — ^ao
SE
•r^ naix u . na À.ià.]ka. cen — 4- — — do
ïïü f u T' J'M' I I
fiar d^iL.iUi ro ra
(fi . nri*. nu ^ en.io.
\^\\jL•L•w\à^H
— in —
Lo desembre congelat
confús se retira, Abril de flors coronat
tot lo mon admira, quan en un jardi d' amor naix una divina flor
d' una rosa bella
fecunda y poncella.
Lo primer pare causa
la nit tenebrosa que à tot lo mon ofuscà
la vista penosa, mes en una mitja nit ve lo sol que n' es eixit
de una bella aurora
que '1 cel enamora.
Quan V aurora hagué parit lo sol que ja eixia,
ab gran amor li ha dit: «Veniu, vida mia,
prenéune divi Senyor,
aquest caldo de licor d^ una mamellcta que per vos es plena.»
Tenint la Verge en son pit la prenda tan rica
— M! —
que bo Torà de sentir
quan li cantaria
una lletra moit galant
per alegrar al inTant
de una doisa boca
obra de Deu tota.
Arribaren los ires reys
ab gran alegria adorant lo rey del eel
en una establia, oreríntlí tres presents com son or, mirra y encens
à la Mare pia
la Verge Maria.
Quan al temple lo porti
la Verge Maria, un bon vetl se n' alegrà,
cosa qu' admira, tenintne lo diví infant anon dimilis« va canlaní
LA VENJANSA.
m
KU; M0U8 aOOElATI
^_i:^_ H-•'-i-ij- li T 'i^à\ |
ruai• |
^^^^EÏ^*i '^M' J J * .-lal' |
~^^; |
L^ ,^^ |
|
---^^ |
|
1 — ^s^ — t^. |
— 127 —
De petitets s* han fel granis— lo fadri 's vol casà' ab ella. Son pare diu que no 'u vol;— sa mare contenia n' era.
Adéu Franciscà ferréra, adéu! — Deu vos guart Joseph ferrer— voslra filla ha de ser meva, sine me la voleu dar — la pendré sense llissencla.
Adéu Franciscà ferrera adéu I Llogaré qualre fadrins— lots quatre à la bandolera. Ja n' agafa *1 botavant *— y me li tira al darrera... — Fadrins sereu ben pagats— si'm trayéud' aqueslempenyo, sereu pagats ab diners — moneda barcelonesa. A las dolze de la nit — n' hi trucan à la finestra. — ^Joseph ferrer baixa à obrir— que 'ns tens de picar un ferro. y si lu *m baixas à obrir— le *n faré jo de manxego. * Al primer cop de martell— tres punyaladas li pega. L' una li dóna al costat, — 1' altra li clava à la esquerra; V allra à la boca del cor — qu' es la que li da mes pena. — Justícia del cel baixeu— déume la rahò si es meva, que me n' han mort lo marit,— m' han robat la filla meva- De pelilets s^ han fet grans — lo fadrí 's vol casà ab ella. Son pare diu que no 'u vol;— sa mare contenia n' era.
Adéu Franciscà ferrera adéu!
1 Bolavanl : instrument de que 's serveixen los ferrers pera aplana r los cascos dels animals quan los ferran.
t Manxfigo: se dóna eix nom al que posa en moviment la mantxa dels fomals dels ferrers.
En eixa canso s' hi troba nn no se qoè qae to* al cor. Creyém baverla trobada no sancera, mes lan bonica aixis com es, encara qne no hi siga to* igne casi casi voldriam (si no hi Tos sancera) qae no Irobessen los trossos que hi mancan. La vagn^at rapidesa de la acció es lo qae li dóna eix caràcter pr pi de las baladas aleraanas.
LA nvK.
J
XUE6RETT BOI Mliaàlii
l'T L lli I
A Ta tor - — -.re
^
^
^^
i
$
u - _ Tia
Fe. pa que l'es
Tornadd .
è
0 _ m - -
í
z
tAt.
^
ca es
la
t
e
f ^ j .rij I
*• . sa , mes li* . . niek lo
ram!
— 233 —
A la torra xica, — à la torra gran ja n' hi ha una Pepa— que i' estiman tant.
jBonica es la rosa,
mes bonichio ram! De tant que 1' estiman — no la 'n casaran. Ja 'n va à la riera — à remà' un davantal.
;Bonica es la rosa,
mes boních lo ram! — iQue fas aquí Pepa— que te n' entretens tant? —Rento la bugada— també 1 davantal per anar bonica — 'I dia de Nadal... L' agafa y la *n puja— à dalt de cavall. La sella n* es verda — lo cavall es blanch. Los carrers de Lleyda — passa suspirant. — ^Per qué ploras Pepa?— ^ Per qué ploras tant? —Ploro pèls meus pares — y pèls meus germans, que son gent sentida,— d' això moriran. --Si *s moren que 's moren— ja *ls enterraran. Las tombas son novas — las estrenaran. Capellans y frares— per ells resaran.
NOTAS.
Alguns desprès del vers 15 hi afeigeixen eix altre: Cada cap de tomba — un ram posaran.
\
— ISi — Lo argument d' aqueixa canso se troba lambè en altras cansons ilalianas y provensals. Naltres n* hem suprimit à gratcient algun vers en rabó de ser massa aixarit.
LA MÜHT,
>
^
8»
k.»
ERITO
^
@
.tÍ«.V«S 8Í
lor.
Ped
^
-^
n l• 11
n.
DcB -per-
-tan — -VOS pt r« j
i.iia
^e a^a
'i^^ iy
.par per.M.nalu majta
^
— 249 -
Ijk donzella,
spertàavos sí dormia — despBrtàuvos parc y mare, le jo veig UI) rostro lal — que no apar persona humana.
La Mort,
OBzelleia com viviu — com viviu tan descuidada
^118 pensar que la mort ve— à l' liora menos pensada?
IM donzella, «Qui 800 vos que no 'us conec!) — que sou tan desfigurada?
La Mort, ^Mort sò si *m coneixeu, — si may 1' iieu vista pintada.
La donzella,
"alíort pintada be 's véu, — 1' he vista moltas vegadas; iH)8i)o mata com feu vos, — ni tampoch porta la dalla.
La Mort,
U pensar que sò la Mort— tinch la gent horrorisada, •ero jo may vaig al lloch— si 1* hora no es arribada.
La donzella,
^yMort si 'm deixas estar— te 'n faré promesas llargas, 1 se' al temps de ma vellesa — deixaré pompas y galas.
iM Mort,
eixaus' viure no 'u puch fer — que de Deu ne so enviada: la Mort no li cal dir — que vinga un' altra vegada.
La donzella,
3Sla enrera, festa enrera — que me 'n tens tota espantada jo porto la bandera— de Jas mes hermosa^ d^m^s.
lEIUffO
^
8t' - - -
DfR_pcr_
^
s^
ji3j^u
lor.
Ped
p
i
^
^ " I !■
im
DcB -per-
-tan — -VOS pt r« j
que noa
'JJd-ti
^par p«r . 90
U
w
Ojj UL•
n j' 1 j'
m
2
a.iia
^ea•a.par per.so jialitt jna jia
^^W
m
GlUZfOSO
P
$
m
lo TOB.si.
^^
J J'J'^J'
i^•l pre.neiit.iie la
^tf
l-j "I' I' M
freí «. ca BO-brc í
on
j' j' j' j' j j'
ron .re se po . sa a caa .
É
i
iim.
!
~le
íH ne «He .. ta n _ _ _ ua caii_8o..
dim.
■i^
— 245 —
Lo rossinyol à la primavera canta s' alegra y fa 'i niu tot sol , sempre lo fa al cim de una branca que no 1' alcansa aquell qui lo vol.
NOTA.
Sols pera conservar la tonada d' aqueixa canso, qoe n' es de las mes precíosas, hem estampat la pri- mera posada de sa tonta y lletja lletra. Àb tot y que r hem sentida cantar aixis en lo VaJés y M camp de Tarragona, creyém que antigament seria una altra sa lletra, pus nos apar impossible que d' una compo- sició tan vulgar haja eixit una melodia tan preciosa. Siga com se vulla, es la canso mes popular càtalatli.
m
12
LA MALA MADRASTRA.
EMEnH
#
ih9
^
iAyt U
I 'i J
P > ^
ma . la ma .
w
i
^^
^^
i
8 _ Ira
die . ma _ ti
me
fa Ile ..var
F
^
^
W
i
È
^m
nit emn si es
t à
es
A a
i
m
^^
p
car .ta ie
aa — -. ve .
— 251 —
— Ay la mala madraslra^-demalí me fa llevar lant si es nit com si es dia— à la font me 'n fa anar.
Cercàula si 1' heu perduda la caria de navegar.
Mare, la mia mare, — à la font no hi vull anar
que '1 meu galant me hi espera — y 1^ amor me 'n vol robar.
— Ves à la font mes fonda — qu' allà ningú te veurà
sído Ms aucells que volan— y no saben de parlar,
tenen la llenga llarga,— no la poden doblegar.
Mentre *1 canti s' omplia— lo seu galant va passar.
— Deu te guart Teresela— si me volias donar,
si 'm volias dar ayga— per mon cavall abeurar.
— Si per cas jo li dono— be me 1* hauràs de pagar.
Se fica la mà à la bossa— cincenlas li 'n va dons^r.
Ella que n' es Iraydora— se las va posà à contar.
Fica las mans à la bossa— y altras lantas éll li 'n da.
L* agafa per la cintura, — la *n tira dins d' un joncar ;
primeta quan li tirava, — grosseta se *n va aixecar.
— ^^Que me 'n dirà lo meu pare — que n* estich tant à tornar?
— Digas que 1* ayga era tèrbola— que las deixada colar.
— üue me *n dirà *1 meu pare — quan tant grosseta 'm veurà?
— Digas que has begut ayga — de la font de aquest joncar.
Ay adéu Tereseta — que ara jo me *n linch d* anar :
jo me *n vaig à la guerra— set anys estaré à tornar ,
digas à lo teu pare— que te *n veja de casar,
ó quan vindré de la guerra — be *l tindré jo d' esposar.
—Si oe voleo beore aiga — ie catall heu de baixar. ^ —Si ile cavall ^o me "n baixo— moll mes me n haaras det.^^ —l' na Oos y Ires t^adas — Iíds qoe I' amor hi serà.
D' aquesta ransò n' hem tret alguns versos en r' hòdenoser ma^sa morals. Ah lot y això, enctira al^n^ n' hi quedan que per no iraure lo sentit al lot de composició 'Is bi deixem. Es una de tanias canso^ que servei.xen pera acompanyar lo ball en los pcv hiels del Urgell ahonl no tenen medis de ferse ven. Í una cobla. Una cobla 'saimpon de ana gralla, ls (ambori y an flaviol sonals per dos bomes. Lo t> líona la gralla; I' altre 'I flaviol y 'I tamborí. Compav~
LO BOU Y LA MULA.
ALLC6R0 AS8A1
1
l'i'f T j
Ü-Tia
■^^Vií ' u
can J se .ne . ta
^
m
'II'
m
U
tela
9f n . ti .rév. can
.tar.
tre -ta
^^
^^
UJ ü!J '
É
^^
.la (pian ae
titJ LÜJ
p e vrej _ - _ cen -
^
I t f ^
tràr.
va — . ren en. _ . con _
.«•cu ^ ^ Jo
mol __ _ _ _ íí>
— 257 —
Una cansoneta nova— be la sentireu cantar treta del bou y la mula— quan se varen encontrar.
Quan lo bou per sas desgracias — à casa seva va anar, al ser al peu de la porta— mes de tres quarts va trucar.
— No se per quin cap ho prenga-ni per quin cap ó pendré:
ó bè se n' es adormida— ó tindrà algun foraster.
Ja le n' hi obra là porta — li diu:— Entra *I meu marit,
qoioa por que n' he tinguda- tota soleta en lo llit.
Ja li allarga la cadira. — Ay descansa mon marit,
diu, véten aquí la pipa — tabaco que fumaràs.
—Lo carinyo qu* ara 'm gastas— no me *1 solias gastar;
ara te 'n conech la maula — que *m volias enganyar.
Ablo llum que ella portava- va mirar sota del llit
y M burro qu* ella hi tenia— s' estava tot arrupit.
Degavinets se 'n tiraren — fins à volerse à matar,
y luego lo pobre burro — perdó li va demanar.
Aybou si tu me *n perdonas — y si me deixas estar
del regiment de Banyolas— te *n faré ser capità,
y si *t portas com un home — y així com mana la lley
luego *t vindrà la patenta— pera serne coronel.
NOTA.
í
D* aquesta canso , que li donem cabuda en nostre ^ï^replech sols per sa bonica tonada , ne podrian po- ^^r moltes variants ; mes com la lletra per si sola ^0 val gayre nos estimem mes deixarho corre.
LO NOY DE LA MARE.
I«li0
dol
I T rr r
ii/fir'^ri
{ ((ue U da.rém tlioyàc la
.re jf«e Uda.Tiingieli sa.pi.ja
I fi .1 j I
j [ I r 1^ 1^
f
- . U — va0 Paa .sas j
>' 1^ l' j' j- j
y mel y ma - - tt.
Tormdà.
UB.
La _ la .ra .
' J M J' I
«ttelB aiucelU w las
i ^ji I ^ J' ^
mcn . . jan , La _ k . ra .
L Ka^aíf om denmica y FAhr'ivA de ínatrummlB d« Kiv^T«>LS\ÀaiV.^l^Vl^^^ 'dC0mffiajrimenf fet um écUikmts baijra imiU \o bx^sa•l.
'■V^lr^-ï-
— 26:{ —
^Qiie li ílarém à lo noy de la Mare, que li darem que li sàpiga bo? Panses y figas y nous y olivas, pansas y íigas y mel y malò. La-la-ra-rà que *Is aucells se las menjan,
La-la-ra-rà que las maduraran. Xnclò! Xuclo!
NOTA .
Llegescas la nota de la canso Lo rossinyol. Per la mateixa rabo qu^ allí donem , hem posat aqui la lletra del Noy de la Mare.
A Galícia bi ba una canso popular que tè la ma- feixa tonada.
V.V : •.'
t
— 265 —
HOTAS DARRfiBBHGAS.
1) Pèl segoQ volum tenim entre altras pre- adas las següents cansons:
.... L< ínimà CONDEMPNADà.
No fa pas 1' espay d' una hora— que o' ha finat un' ànima, la Verge Santa la pren — y als llims se la emportava etc.
LACARIA.
Un dia cultlnt floretas — floretas del meo Jardí, mentres floretas cullia — carta d^ ella 'n veig venir etc.
LA MONJA.
Si n' hi ha una monja — à ia Seu d' Urgell, toca las campanas— plorant y rient etc.
S »NTA AGNÈS.
Santa Agnès s' està — en rambra tancada tot fent oració — per qui mes aymava etc.
LO BATEIG.
— Ahont aneu Mare de Deu — ahont aneu tan afanyada?
— Aquí baix sota un torrent— que una dama m* hi demana etc.
CASTICü DE DEU.
A n^ aquell Paradís — n' hi ha un banch tan gran, à I* un cap séu Sant Pere— y à 1* altre Sant Joan etc.
I LOS DOS FRARETS *
Una canso vull cantar — no hi ha molt que s^ es dictada d^ un fadrí y una minyona — que pretenian casarse etc.
II L' HEREU CIÜRDÀ.
Una cansoneta nova — bo la sentireu cantar
treta n* es d* una minyona— qu* al Vall d* Andorra s* està etc.
LATRAPASSERA.
Y à dins del hort — de lo meu pare lo meu galant— me hi esperava etc.
LO DIA DE SANT JOAN.
Lo dia de Sant Joan — es una diada alegre:
los companys m' estan dihent — Joan com no te n^ alegras etc.
— tM —
XI LA CIKO DBL PADIÓ
La crei M pMrd— *l pirUr padb
i1« las hmIu dIIí — qar Jo D' hi pallilIS «Ic.
UI. . . . LOS FADRINS DE SA\T BOT.
L«s (kdrins de Bari Boy — sr 'n \an i !niUr pUn»
no hi Tan de \•fB cor, na. — qup hi «an d« diala giBarlc.
XIII. ... LAS NOTAS DECERDANTA. La» nofa! de Cerdanj a-^fan de bon ímI^M' ton trttcas y unuda« — no 'u In lo IrebiHar «te.
XtV LA VICDBTA.
Lojolgc rftà malalt— Juifte de 1' Audiència nol>les y caTallíri — Ja n>e '1 <an à leure elc.
XV LA ROSA.
A I' horta del meu pare — un laronjer hi ha.
tí la» laronja» dolsa»— me? doleae no n' hi ha ett.
XVI LO LLADRE.
Dna tia que )o llnch — lot lo que tolia 'm dava
me n' ha fet iin ricb vestit— sombraro ii la galant xarpa rl ' '
XTIl DESENCANTS.
La roda de la Fortuna — contra ml se n' m tini»;
pnlg qn' en reü ne llncli Y(
/
— 267 —
lli LA VELLA.
"Uaa vella hi ha à Mallorca— que te cent y un any y iioe m *m clenxa y pentina-com sí solstinguèsquínz^ anysetc.
UV: LOMKTGE.
Adea Gatarlneta — sento 'haverte de deixar
sento la teva desgracia — qii' à m' ^m fa morí' y penar etc.
SV . LO MAL RICH.
Lo mal rlch »* ««stó en finestra— pas- a un pobre pelegrf -* — SenyordàwBeon troA ite pa— d* aquell qae deu al garrf etc.
:VI LA VILA DE MANRESA.
A la vila de Manresa — ditxósqui s' hi pot estar, n* hi ha una donzelleta — que n* es per enamorar etc.
VII LA PASTOREL-LA.
N* es un soldat, — ve de la guerra se *n troba ab una— pastorel-l« etc.
VIII. ..." LAESCRIVANA.
Petlteta I* han casada — la filla del mallorquí etc.
IX LO PARDAL.
Lo pardal qnan s' acotxava — feya remor etc.
X L'ESCATIDOR
Lo escatidor — ne viu ab gran pena,
n* es festejador,— ne tè quinze ó setze etc.
XI L'HOMEY.
Mosamichs m* estan dihent — Joan com estàs tan magre? Amichs meus jo 'us ho diré— una minyona m' ho causa etc.
:XII. ... LO CONFÉS FINGIT.
üna hermosa pasto reta— demanava confessió ,
sens pensarho s' es posada— als peus de son aymador etc.
:XIII, ... LAS FILLAS DEL REY.
Tres fillas ne tè *l bon rey— totas tres com una plata : lo rey s' enamorà d' una — Margarida s nomenava etc.
:XIV LA MALA MULLER.
Ja n' hi trucan à la porta — Ola! Ola! Baixa à obrir. — Qui n' es aquest cavaller— que rondeja per assí etc.
:XV SERRA LLONGA.
Si n* eran dotze fadrins— que tots dotze n* eran lladres etc.
I En una nota de la canso /o Comnle Arnau espliquém lo perqutí tret de la mate! xa los quatre versos que diuben
Fmne tancà' aquella miita,—m»Utr laol ^t^\l Ab lo que allidlbím podria quelcú penur qM atlitt ipi veure una errada en la obra del Sr Mlli.MurMeiawt mIh fOfUÍar; en proba de no tier esta nostra Inteiclú, nos rtwi im Micuraqul mateix la carta que dit Sr. Hllànoshaenilattn t' dlas, en la qutna ae veu ben i las elaras que, no soliament H lliat^Blia, lo autor del Rontaacerílta Calaian, Blnoque Usibè pf dmI ferit 7 moll. Per salisracciò nostra , t per M|qu aotlela sant que dú, la publiquen.
Sr. D. Franciteo Pelayo Bris.
Amtío Sr. Bb
Entre la» niuchisimas verelone- y variantrs que despaes d preeion de mie "Otiservaciones* be recogido del "Compte I' A be balludo los versos
Feune tancà aquella mina— muller leal ete.
Eeto me persuade que à pesar de ballarseen una de las ' recogldas ò enviadas que me slrvlerun para la ImpreElon , dicbi no «on haslante genulnos. Adeniàs por docuraentos posterlom: bllcados se sabé que el Conde Arnau vivlú en el slglo XIV y pa gulente Ires siglos mas lardü que las monjaa de S. Juan. Dese^ que suprlmlese V. los 4 ver^s.
-m
— 269 —
Ho sta§ tan traydò: Miear que res implica •t m* has i)e8at ó no. to pier res signlílca 84 es prétó si es donat, quan vè de grat.
n%$Ua: Mon llavi aixugarè,
y ta besada ardenta ^>
à terra escupirè. t: Si 'u fas. cuydado tente,
te tornaré à besà': feste ensà.
nieUa: Abrassa tos vadells,
que per ta boca asprosa no son mos llavis bells.
s: No sias ergullosa,
la joventut se 'n va, pensa en demà.
nzella: Rehim sech es dolent; mes la rosa n' es bella marcida y tot essent.
s: Oh vina ab mi donzella,
à n' aquell olivar
que 't vull parlar.
nzella: No 'u vull: de tot sentit . me tens j acati vada abtot lo que m' has dit.
s: Oh vina à fer parada
sota aquell olivè* y 't cantaré
nzella: Alegrat cantant sol;
de cants plen? de tristesa ma ànima no 'n vol
s: No *u vols? iAy. laDeesa
d* amor s' cnujarà y 's venjarà!
mz'lla: De Venus jo me 'n rich mentres Diana 'm fassa de bona cara un xich.
s: éOuc dius? No crides massa.
Potser te pose un las hont bi cauràs
qnr Fi Diua m' ajuJa <le Vrnas iii« riure. Cap noy>i h< qw ne lmH|iirs li
Pu» jo -il '1 Irrncarè: - tu. pòrt-il fi t' asrada, q»ít eslarab*!» be. Tinrh por que ell fi s- rnUí
W llrií
mrf rap 4' ells m' ha pla^t. Pas tiith » Ipr'inp^ gro^isa I» rart ile prelenenl!<:
Que tinrhíierer?... la -i laracamfnt íwlf porta Irislors ï mal-ile-i^aps. Lu casajuent U parla
— 271 —
^Jolia cambra hauré? i Ja pensas en masia y en los corrals també? t: Tindràs cambra jolia;
y M oampròs remat que tíDCh al prat.
nzella: Pastor, que li dírè à lo meu pobre pare 8itot hoirol sabé. t: • Mon nom diràs y, encare
. . que *t 'par que *8 cremarà , s* alegrarà.
lielln: lli ha noms molt boiiiquets, pastor lo teu murmura, potsé es un nom deaquets.
»: Mon nom, dés de criatura
lo de Dafnis he dut. nom conegut.
HzeUa: Ets fíll de mas capdal t
mè- val tant ma naíxensa com lo teu nom ne val.
ï; Ja 'u se: y, aixls s* ho pensa,
aqui al entorn tothom, que val ton nom.
'izella: Ensényam los pins alts
que dins tos boschs murmuran, y ensényam tos corrals.
s: Les meu8 pins s' afituran
ben be tots des d' aqui: Mírals.. allí.
fizella: C ibretas p istorf^u,
las terras vaig à veure de Dafnis: no Mis mogueu.
s: Pas'oréu bous y berrtas
que li vaig i\ ensenyar lo pinedar.
TAULA.
(CMSIIS 11 M f HIM.
OBRAS
PUBLIGADAS PER F. P. BRIZ
LA HASU DELS AHORS, poéma ca dotie udIs.
LO BROT D' ACHS, nmM.
LO LLIBSH DELS ÀNGELS , en Ten.
CANSONS DE LA TEBRA , prÍDier lalum.
QUI S' ESPESA 'S DESESrBBA, Comèdia.
LACREU DE PLATA, drama en tres actes.
HIRETA, Iraducciè del poéma dt f. Hiítral.
CALENDARI CATALÀ, ( IStS ) CBCTlt pCT poítes Mtalanf.
CALENDARI CATALÀ, (18l< .
CALENDARI CATALÀ , ( IBIt ].
AUSÍAS HARCU , reloipreslA de las obras d' est poíEa.
Lfí LLIBRE DS LES DONES , de Jaunw Holg , reliupresiò
DE LA TERRA
CANTS POPULARS CATALANS
COL-LKCCIOKàTS PER
FPlA^■(,ESl;]-^ m.w mv
JOSEPH SALTO.
CENTRE DE OBRItS DE CITUUNU
UR JOA.'f KOCA Y ItltOS.
Poch nos creyam nosaltres al publicar lo primer volum de las nostras Cansons de la terra que ellas fossen rebudas pél poble del modo que ho han estat. Los molts exemplars que de las mateixas s' han ve- nut , las ofertas de alguns poétas y musichs de aju- darnos en nostra comensada empresa , los articles, judicis críticbs y cartas de coneguts trovadors que enviantnos la enhorabona hem llejit, nos han donat la certesa de que be haviam fet en comensar nos- tra publicació y mal fariam en no seguir endavant. Perçó publiquem lo segon volum mes aviat del que teniam pensat ferho.
En mostra de agrahiment y en obsequi à las ma- teixas cansons no 'ns volem privar del gust de po- ÍJÉr aqui en primer terme la carta ab que '1 Mestre íiú gay saber En Yictor Balaguer ha saludat des de Tmisa la aparició de aquesta obra y lo ben escrit artiele , ab que las ha donadas à coneixe à la pro- víncia de Tarragona lo estudiós poeta de Reus En Fraacísco Bartrina ; tant mes quan carta y article eflmtas estan en la mateixa Uenga en que ho son Itt ÜEdagueras Cansams de la terra.
També reproduhim, à seguiment del que acabem de dir, una carta del conegut y aplaudit mestre com- positor Sr. En Franciscó A. Barbieri pera ferli constar que agrahím sa enhorabona y per fer mes públich cert concelt que dona als compositors cata- lans, coQcell que naltres ja estem cansats de donarto a tants quants n' hem conegut y coneixem.
Veuse íiqui ara la carta d' En V. Balaguer.
64'. m. ^«««^ ^^^ M^.
Atm^ò (iVovnua) 18 i» Deimibn i* ISfiS.
Si ab ao poca satisfacció , mon amich , he rebut I' exemplar de las Cançons de la terra que ha tingatà be enviarme , ab gran plaber , ab gran contenta- ment I' he llegit.
De lol mon cor li dono las sracias per !' envio d
VII
posada hospitalària que Ms nobilissims irovadors de Ja Provenza han donat avuy al expatpiat poeta; ab ellas ha vingut un ressò de passadas alegrias, un eco de jorns mes afortunats y alegres, un recort dels dol- sos temps de ma infantesa, una alenada de nostras yellas históricas montanyas; y ma solitària cambra, honl sols regnava una atmosfera de tristesa , s' ha sentit de prompte tota purificada y embaumada ab los flayres d' aqueixa rica toya de mon allunyat pais, depositada en ella per la mà consoladora d' una amistat antiga.
i fien vingudas sian eixas Cansons, missatgeras d' amor que 'm porlan 1' alé de la pàtria! Mesembla que ab ellas ja no estich tan sol com avans estava. Me sembla que ab ellas ha vingut colcom de mon pais pera rejohir la soletat en que vivia. Me sembla que ab ellas mon esperit pot mes fàcilment transportarse é las costas pintorescas d* aquella marina, à las frescas ubagas d' aquellas valls, als centenaris boschs d' aquellas montanyas , hont tantas vegadas ; ay ! Jas he sentidasl
Mes, deixant assó de costat, crech que, verament, ha prestat un bon servey à las lletras catalanas ab aqueixa publicació que jo esperava d' un instant al altre, pus be 'm recordo quantas voltas m' havia parlat de la cullita y aplech que estava fent d' anti- gascansons catalanas pera publicarlas acompanyadas de sa música, y quantas voltas també jo 1' havia ins- tat è no abandonar lo que jo creya una felis idea.
No s' ha contentat avuy en realisar solzament la idea, que ja de temps me tenia anunciada, dedaràco*
néixe las cansons ensempsab sas hermous tooadas populars, sinó que, publicant lo llibre ab introducció notas, observacions y variants, ha fet on treball lite- rari que pot ésser mol profitós pèls qui *s dedican al estudi d' una rassa, d' una llengua y d' Dua literatu- ra que, menyspreadas un jorn, avny, graciasal bon Deu que resucita als Llétzers, reviuhen ab tota la sava de sa secular fortalesa , y venen, sometent y bandera en mà, à reclamar lo lloch que de dret me- reixen ocupar en lo camp clos de las nacionalitats, de las llengua^ y de las lletras.
Per tolas aquestas rahons, al mateix temps que dona las gracias al amicb, envia sa felicitació al co- leclor
•on Ter unlch YICTOK BlLAGDIK.
BIBLIOGRAFIA.
CaoBontode la terra.— Cants populars catalans, recullitsy col-leccio- nats (llbtra t música) per En Francesch P. Briz y armonlsats per Bn G. Candi.
Lo renaixement literari del català toca à son ter- me.
Sembrada la llavor en bon terreno no tarda en gríUar y ferse planta : si M temps li es favorable y ^1 conreu Y ajuda^ aquesta aviat floreix; y passat lo temps de la cayguda de la flor, flayrosos pen- jolls d' hermosa fruyta engarlandan la planta, dant enveja als aucells del vebi boscatge que s' hi tiran à vols. — ^À la manera de la humil llavor, la semensa de la nova literatura catalana, posada en bon terreno y conreada cuydadosamentpèls verdaders aymadors de la llengua pàtria, s* ha fet ja frondós arbre y dóna daurats fruyts. À las màgícas paraulas de Pàtria^ Fi- deSj AmoTj llansadas pèl primer consistori dels Jochs Florals, un aplech de poétas ha brotat de repent de nostras serras, de nostras ciutats, de nostras platjas, y composicions bellissimas engendradas al foch del amor patri, han vingut à donar evident testimoni de lo que pot y de lo que val nostra fins avuy menys- preada llengua.
Bmperó, desprès de la aceFfada restauració dels Jochs Florals; després deia publicació del Caít^iJflri; desprès del extraordinari nombre de obras que han vist la llum pública escritas y dicladasper on espe- rit eminentment catalé, la aparició de\sCant3popuiars cataimis s'esperava ab impaciència, y ab impaciència per cert justificadissima, si s' atenta que tot poble, lo mes preciat joyell que guarda com herència gloriosa dels sous antepassats son los cants populart , eixas composicions plenas de sentiment y de tendrfisa que ressonan en )o cor de lot bon 611 de la terra com un eco sagrat dels passats temps.
Nos móu à parlar així la publijacíòde las Caiuúiu de ta terra, aplech de cants populars catalans, reci)T llitsycol-leccionats, lletra y musica, per Bn Francescb Pelay Briz , y armonisats pèl professor Sr. Candi. Deixant des de ara lo ocuparnos de la part musical de la obra, — tant per ser profansen la matèria , com perconsiderar dita part complement de la col•lecció —
Fivent de la religiositat, de las hassanyas y dels amors dels nostres avís.
Catalunya, aqaeii^a província — an jorn poderosa nació— tan mal compresa, pol envanéíxes' de tenir ana poesia popular tan bona com la millor de totas las nacions del Nort d* Europa, y si hi hà encara al- gun iMus que sosté acaloradament que nostres cants populars deuhen son origen als romansosde Castella, ysínofiílta tampoch qui menyspreant la verge poesia de las nostras montanyas se complau en motejaria de imitadota; vejis lo que diu, tractant d' aquest mateix assumpte, lo eminent literat En Manel Milà y Fonta- nals en una de sas mes eruditas obras:
« A primera vista y ab aparent rahò se diria que la nostra poesia popular degué son origen als romansos castellans, ja que aquests, si be en llenguatge cor- romput, allernan indistintament ab los nostres pro- vincials, ja que fins molts dels últims estan sembrats de mots de la parla nacional, y ja que en tots se usa V assonant y en alguns V octassilabo y gíros poétichs molt semblants als de la poesia popular castellana; mes no es dificil aminvar la forsa d' aquests repa- res, y sentar pél de prompte que 's conservan en Catalunya antichs romansos de Castella, la influen- cià dels mateixos y, mes que tot, lo desig de donar ó las relacions un ayre heroych y peregrí, motiva- ren la introducció d' algunas paraulas castellanas, la qual es las mes de las vegadas accidental y arbitra- ria y no constant en totas las versions de una matei- xa composició, mentre^ qqe en algunas allras se per- ei beixon certs ressayi§ (Jç llengua francesa, Bn ta Is
materias abaas déuhen adtnétres' lo contacte y la barreja de dos poesias que la producció de ona per I' altra; y semblantmenl se podria notar eo los mes anlichs romansos caBtellans algun vestigi de llengoa francesa ó provensal, seas que per això siao meoys espanyols. La semblansa de maneras y giros poéticha no es tanta que do 's puga redubir bona part de ella à las comuns aualogías àéí genero; I' aasooant degoè naixe aquí com alli del antich sistema de versificació monorrima y 1' ocLassiiabo si no es tan essencial k la frase catalana com k ta castellana , en manera algona repugna à ta primera, existíut de la època proveusd alguns versos ab I' ayre y I' energia de oostras redoadUias nacionals. À mes de que tenim, en Cata- lunya molts romansets de tiemistiquis de sis y set silabas (poch comuns los primers, y enterament es- tranys los segons à la poesia popular narrativa cas- tellana), mooorrimsdeDou siiabas y altras combi- nacions de hemistiquia, derivats sens dubte, de la
XIII
vV ayre provincial y M caràcter del pais aníman també sa música, es adir, las tonadas ó melodias ab qoe s' acompanyan, y ellas solas, quan no bi hagués altra prova, nos la donarian completa de la existèn- cia de ana poesia original é indígena. Que aquestas melodias son del tot provincials, ho asseguran no sols las indescifrables armonias qu' existeixen entre 'I car6cter de una música y la manera de sentir de un poble, sinó també caràcters no mes reals però mes fàcils desenyalar, esàdir, la conveniència de la idea musical ab la forma prosódica de las paraulas, ab la entonació general de una llengua determinada y ab las inflexions especials de que *s val cada poble pera expressar sos diversos sentiments »
Tara deixant ja per sentada la indísputable origi- nalitat dels nostres dolsos cants, nos ocuparem un poch del llibre que *1 Sr.Briz, plé del mes noble en- tassiasme, ha donat al públich: graciós ramet de flors silvestres qual deleytós aroma nos plau y *ns emba- daleix.
Trenta tres son las cansons que componen la obra, de las quals podem dir que no n' hi ha una sola que no sia ben popular. Totas van acompanyadas de va- riants, notas y versions en llenguas estrangeras , lo que , com es de suposar, dóna un interès à las poe- sias que sens aquest requisit deíxaríaa de tindré. Ademés , per via de introducció lo Sr. Briz ha en- riquit sa obra de un erudit estudi sobre la poesia popular, estudi brillantissim que dóna à compéiMhe ben à las claras los especials coneixements que T es- pressat Sr. posseheix de la literatura catalana .
EntK las irenta tres coitiposicions de (fue segons deixem dit se compon la col-lecciò , GgDrsn laa no- tabilissimas de Lo Cotnptis Aniau, La dama tf Aragó, Los ehtuíiimits de Tortosa , Lo fiU tlel Ren , La ill•la del Infant y V auceilel. De algunas d' aquestas csn- sons — y de variasallrasquenomencianérn — nedòna lo Sr. Bríz diferenias variants, Vejís, Einó locomen- Hament de la senlida balada Am Compte Anitiu , des- conegui fing ara.
La complesa està mdalla
ivladela ignall La comptesa està malalta
al sèu palau. Se li presenta à la cambra
jvàlgam Dèu vall Se li presenta à la cambra
lo compte Arnaa. Tot cobert de rojas flamas
|ay quin espanti
xV
Sa iüare U tfentinava— ab una pínteta d' or, Sa germana li trenava— los cabells de dos en dos, Cada cabell una perla — cada perla un anell d' or. Son germà se la mirava — ab aquell ull de V amor. — Si no fossem germans propis— nos casariam los dos. Ja r «gafa ab sas mans blancas— y la munta à ne T sillò. S e la.n' ha portada à vendre— à la fira de Liò. Ne demanaren cent onsas — ne tragueren cent y dos. Lo jove que 1' ha comprada— ja s' en tè per tot ditxòs. No Ja deixa ahar soleta— ni à misa ni à sermó. L' endemà n' era diumenge— à missa anaren tots dos. Ai entrarne de la Iglesia — los altars lluhiren tots. Al pendre 1' aygua beneyta— los anells li cauben tots. Los criats que la acompanyan — los cullen de dos en dos. Quan las damas la han vista— promptament li han fet Uoch. Las damas séuben en terra — y ella en cadireta d^ or. Capellà que diu la missa— n' ha perduda la Hisso. Per dir Dominus vobiscum — diu et cum espirilu tuó.
La enèrgica balada Los estudiants de Tortosa la continua 1 Sr. firiz en sa obra tal com la coneixéoi fa alguns anys. Hem sentit , no obstant , alguna va- riant de la mateixa , però tan prosaica que creyém s* ha fet molt bè de no insertarla en eixa col-lecciò.
Lo mateix que de la anterior balada podem dir de la titulada Lo fill del Rey ^
De la canso històrica La dida del infant hi posa també alguna variant que no continuem per ser da poca importància.
La hermosa poesia U aucellet la reprodubeix lo
1 Quan anavam à estampar aquest article à vingut à parar à nos- tras mans una versió de lo fiU dfl rey en la que hi liem trolMit una va- riant y una adició dignas de ésser tingudas en compte. Héuselas aquí;
Sr' Briz tal com la havem sentit cantar no ta mòlt temps , anyadintli , emperò , las següents variants:
<jDl no pot vtnre delitÒB via d' arooretag, qai DO pot vinre delitós viu del amor.
^Ahont posaré 'I men ijancli? SoUlaSordel lliri, lliri, sota la flor del lliri blanch.
Figuran ademès en lo volam de qae 'ns ocapém las bonicas composicions. Lo romeu , Lo mort , Lo rossinyol. La esquerpa < , Lo mariner y moltas altres, totas seguida», com las qae deixem mencionadas, de diferenls variants y de nolas. La tonada de toias las composicions que constitueixen lo tomo ha sigut re- cuUida escrupulosament de la boca del pobte pèl ex- pressat Sr. Briz y irasladada al paper pèl professor Eo Candi Candi *.
yvii
Lloable y digne de recompensa es lo treball que 1 Sr. BríZy conseqüent en son noble propòsit de tor- nar à las lletras catalanas son perdut llustre, ha por- tat é cap. Gracias à sos generosos esforsos y à sa ifkïafiDsable actividad possehim ja las novas edicions d^ Ausias March y Jaume Roig ; — obras notabilissi- mas que *ns recordan la època d' esplandor de nostra literatura — y gracias à sa entussiasta iniciativa con- tem també ab un aplech de joves poétas que dona- ran dias de glòria , de llegitima glòria à sa estimada Catalunya.
Passi Dèu que aixi sia , y que T arbre sant de la Vteratura pàtria estenga en breu per tot son mages- tòs ramatge , dant fresca y saludable sombra als que , dignes descendents dels antichs trobadors , s' afanyan per tornar la perduda grandesa al poble queMs ha donat vida als acorts melodioses de sas arpas.
Reus , Janer de 1867.
Francisco Bartrinà.
Madrid 12 de enero de 1867.
Sr. D. Andrés Vidal y Roger.
Muy estimado seiior mio: A su debido tiempo re- cibi el tomo de Cansons de la terra^ que he leido con extraordinario gusto, por ser como soy entusiasta por este genero de publicaciones, que son por decirlo asl|
el espejo en que se refleja el corazon de los pueblos, COD mas vivos colores que los empleados en esas hislorias qae se escriben solo para narrar balallas ó hechos de Prlncipes, los cuales nunca, ó cuando mas pocas veces , dan al SIósofo una verdadera idea del caràcter de los pueblos, tau justamente como la dan esas deticadas Hores que llautamos Cantos populares. CataluÜa en particular, puede con razoQ estar urgu- llosa de su brillanie hisLoria , però esta debe à los trovadores y juglares sus mas bellas pagina» , pues sin esas poesias y esos lonos musicales que repite el eco de las nionlaüas , mal podria apreciarse toda la lernuia y todo el idealisnio puélico que bajo su ruda corteza atesoran los catalanes. Considerado bajo eàte aspecte el nuevo libro de los Sres. Pelay Briz y Candi Candi , liene una grandisima importaocía, porque sirve de mentís a los que basta ahora bau creido à los caialaues aptos solo para beróicos hecbos
XIX
go y leyéndola me ha ocurrido hacer una reflexion respecto à los distinguidos compositores de música que honran al Principado, y es la siguiente: i Cómo estos sàbíos artistas no se aprovechan de tan divinas melodias para sus composiciones con mas frecuen- eia ? i Cómo no estudían la parte estètica de tan pre- ciosos cantos , para impregnar en ella sus óperas?... Si tal hicieran , conseguirian lauros inmarcesibles; y en lugar de contentarse con hacer imitaciones, aunque felices , de las escuelas italiana, alemana ó francesa , crearian una escuela catalana que tendria un sello especial y una belleza comparable à la de su poesia , que haria la glòria del pais y la de los compositores , cuyas obras serian buscadas y esti- madas por todo el mundo. A este fín puede conducir tambien el libro de las Cansom ; sobre el que solo me resta decir à V. que se sirva dar en mi nombre la mas cordial enhorabuena à los Sres . Pelay Briz y Candi Candi ; y V. no descuido enviarme el segun- do tomo j en cuanto se dé à luz , con lo que darà mucho placer à su afectisímo servidor y amigo, Q. B. S. M.
Francisco A. Barbieri.
Tampoch lo bo , dols y llorejat poeta Lluis Roca, dès deLleyda deixà de saludar la nostra publicació y nos deya en una carta, fentnos mes favor del que 'ns pertoca y ompli ntnos de elogis que no acceptem sinó com à fills de la bona y ferma amistat que *ns lliga.
n Gracias ! gracias pèl eiemplar de las Cantmu de la terra rebudas de part de V. per mans del mateix Sr. Vidal. Son molt ben arregladas, molttendres,molt bonicas ! y la jadiciosa quanl erudita ressenya que las hi serveix de introducció val k fe de nores ! — que diuhen aquí — una bona serenata. Jo no duplo pas de que ')s que han fet aquest llibre faaurèn recu- llit no pochs aplausos ; jo 'Is dono de tot cor los meus en lo poch que valguian , mes al fle dita bri- llant introducció li faig nu tal repicaraent de mans que dopto poderhi ja tenir fret en lo que d' hivern nos resta. Bravo , Briz ! Vostè sempre treballant , y gempre ab mes ardor y mes profit per nostre estima- da llengua ! Oh ! com devem agrahirli — y envejarli al maleíx temps — los que aturdïts per la nostra in- capassttat y pèls onatges de prosaisme que en nos- tra vida ordinària 'ns rodejan estem condempnats al rem , y al rem tosch de una petita llantxa ! »
U PASSIÓ.
ANDANTE MOSS(K
I
m
m
u
ii;liiiiii
PdffJgí..ó sà..Jra_
da sri
^
VO-IÍU
^
me _ di.. Ur
m
fe. ni
^
niu en
^g
la
me.
.1 Jj J J J
i
^^
çue^s vul ex _ pli .car.
Fen.
i
^
i
^
^
c
.seu çue**!
Ile.. íemp.for
pa-.íí
i0/fl OT ^íffl
:^^
P
i
^
f
noj-., fre; a..mor
cl d'., va t en
U creu
— 25 —
La Passió sagrada si voleu meditar, teniu en la memòria lo que 'us vull explicar. Penseu que '1 Redemptor pati per nostre amor, clavat en la Greu dura mori ple de dolor.
•
Lo Fill del Etern Pare, Deu ver com ell mateix, vestit de carn humana per nosaltres pateix. Ab gran devoció prestàume atenció mentres cantar intento la santa Passió.
Quant Jesús de Maria se volgué despedir, penso que li diria ab gemechs, y suspirs: —Senyora, ab Deu siàu, si llicencia 'm donàu moriré per los homens, puig à mon Pare plau.»
Ohint estàs paraulas la Verge se entristí, ab veu molt compassiva li respont:— jAy de mil
i
— 16 — Ay Fil) meol ^que ftrè? Jo vull morir també; «b Vos vull ser clavada, ab Vos me abrassarè. >
Jesús II respoDt: — Mare, Vos no podeu morir encara, puig mon Para ho ha disposat alxi: puig éll ho ha disposat, la vostra voluntat déu quedar resignada ab gran conformitat.*
Despedlt de sa Mare, abun amor fervent, •e gnedi en la Eucaristia per damos aliment. En lo Sagrat Viril tenim menjar suUI, qu' es lo mannà del ànima, y sab à gustos mil.
— 27 —
al bon Jesús besà, y ab esta traydoría, als jueus lo entregà.
Sant Pere trau la espasa, y se mostrà valent, y la orella ha llevada à Malcos vil slrvent. Mes Jesús afegí la orella à aquell mesquí, dihéntli à Sant Pere, que no ho íes pas així.
Quan los soldats tingueren à Jesús ben lligati iquants oprobis li feres, fins haver arribat en la casa de Anàs, y en la de Cayfàs, abont lo acusaren de un home pertinàsl
A totas las preguntas respongué molt cortès: mes un criat infame li va donà un revés. 0 Jesús del